Si les administracions actuen de manera coordinada, i amb la implicació activa de la ciutadania, encara és possible recuperar la plena confiança i la tranquil·litat arreu de Girona. Però el temps juga en contra.
Girona es debat entre dues realitats: la del centre històric, amb atractiu turístic i vida, i la dels barris perifèrics, en especial els de la zona est, en què la precarietat alimenta el malestar i la marginalitat. La inseguretat no és només un problema de delictes, sinó el símptoma d’una ciutat desigual.
El repte és enorme: garantir la seguretat sense estigmatitzar, invertir sense estimular la massificació i escoltar la ciutadania. La seguretat porta incorporada la vigilància, però no es pot deslligar de la millora dels serveis públics, l’accés a l’educació i la sanitat i els llocs de treball. Tots aquests factors combinats generen la sensació de respecte en la ciutadania que legitima els governs.
En un any a Girona s’han produït fets delictius de gravetat. Encara és present el mal record de la baralla tràgica de la revetlla de Sant Joan de 2024. Fa una setmana, les destrosses del centre cívic Onyar han causat indignació al sector est. Un parell de mesos enrere, una ràtzia nocturna protagonitzada per uns desconeguts a Torre Gironella que van cremar dos cotxes i van deixar amenaces escrites a les parets, va causar estupor en els veïns del barri.
L’últim episodi ha estat la detenció de dues persones, una d’elles menor d’edat, relacionades amb les destrosses al centre cívic Onyar que dona servei al sector est. La detenció d’un d’ells es va produir amb un desplegament policial que els veïns van trobar desproporcionat i es van produir enfrontaments amb la policia que van derivar en la detenció de la mare del menor. La violència contra la policia no és usual a Girona. Com a mínim, fins ara no ho era.
La policia ha detectat punts calents de cultiu de marihuana a la ciutat. Un d’asquets punts calents era a Torre Gironella. Els mossos d’esquadra havien detectat dues cases ocupades que amagaven plantacions de marihuana alimentades amb la sostracció il·legal d’electricitat de la xarxa pública. Els talls de llum eren freqüents. L’endemà de la ràtzia, alguns veïns atribuïen el cas a la batuda que havia fet la policia el dia abans, a conseqüència de la qual havien desmantellat les plantacions.
Les xifres que preocupen
Segons les dades oficials del Ministeri de l’Interior recollides als informes periòdics de criminalitat, les infraccions penals a Girona han augmentat un 6,9% entre el 2023 i el 2024. En destaquen el tràfic de drogues (+118%), els robatoris amb violència i intimidació (+24,6%) i els delictes sexuals, que han augmentat un 15%. Són xifres que reflecteixen una realitat preocupant, alimenten la sensació d’inseguretat i obren camí per a reaccions d’oportunisme de caràcter populista.
Veus del carrer i resposta institucional
Veïns de diversos barris expressen una sensació de desprotecció i d’una certa impotència que deriva en una percepció d’impunitat. La situació és prou greu perquè l’ajuntament hagi acordat un pla de mesures amb el Departament d’Interior de la Generalitat. En aquest sentit, en l’última junta de seguretat, va ser a Girona la consellera d’Interior, Núria Parlant, i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero. El pla de mesures es concentra en la millora de la seguretat al sector est i preveu un increment de la presència policial, la millora del servei de neteja i del manteniment de l’espai públic, actuacions específiques per prevenir l’incivisme i el vandalisme i el disseny de programes socials d’inserció i mediació.
Les reaccions polítiques també han estat presents. El grup municipal del PSC-Girona pel Canvi ha estat l’únic, fins ara, que ha sortit a expressar la seva opinió i ha reclamat accions estructurals urgents per fer front a la situació que complementin la presència policial amb polítiques integrals per combatre la pobresa, la manca d’oportunitats i l’aïllament social.
El repte de la convivència
Alguns experts en seguretat i sociologia alerten que els problemes que afronta Girona no es poden entendre només com a qüestions de delinqüència, sinó també com el resultat de desigualtats socioeconòmiques persistents. Segons l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya, la percepció d’inseguretat és clarament més alta entre les persones amb dificultats econòmiques. Girona es troba en un punt d’inflexió. Amb episodis insòlits, impensables fins fa uns anys; amb una part significativa de la ciutadania preocupada i dades objectives que confirmen un increment de la delinqüència. L’equilibri entre seguretat i cohesió social serà determinant per garantir el futur de la convivència a la ciutat.
Segons l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (2022), la percepció d’inseguretat es relaciona directament amb el context econòmic. Els barris més afectats són també els més vulnerables socialment i els que presenten els índexs més alts d’atur i fracàs escolar. Els barris del sector est de Girona concentren molts dels factors que expliquen aquesta realitat: un índex alt de desocupació juvenil; una renda mitjana familiar molt inferior a la mitjana de la ciutat; una tassa superior de fracàs escolar i abandonament educatiu prematur; habitatges deteriorats i ocupacions irregulars; i la presència històrica d’economia submergida i xarxes familiars complexes. Tot això configura un context de vulnerabilitat estructural, en el qual la inseguretat no és només criminal, sinó també social. Els especialistes en sociologia urbana i criminologia són clars: l’augment de presència policial pot contenir els símptomes, però no resol les causes profundes. La diagnosi és clara. El tractament està per administrar.
