El febrer d’aquest 2025, l’Ajuntament va talar divuit acàcies a la Devesa sense aportar-hi cap informe tècnic públic. La tala va estendre un estat d’indignació profund. El grup municipal del PSC va canalitzar aquest estat qüestionant la falta de transparència i la possible vulneració dels procediments legals en l’actuació municipal. El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, va justificar la tala assegurant que els arbres eren vells i que podien caure pel vent; i va garantir que se substituirien amb exemplars d’una altra espècie. Les acàcies ja no hi són i els arbres nous encara no n’han tapat el buit.
Diversos governs municipals han intentat actuar al parc. El projecte GiroNat, per exemple, ha promogut l’arribada de nova fauna per estimular el creixement de l’ecosistema de la Devesa. El Pla Especial de la Devesa, l’any 2014, del qual se’n va presentar un estudi previ, tenia l’objectiu de recuperar un projecte del 1859 de l’arquitecte Marti Sureda Deulovol. Aquest pla de 2014 proposava la integració de les Ribes del Ter, la recuperació de la part històrica i patrimonial i la integració urbana. Tres anys abans, el 2011, s’havia provat d’aplicar el Pla de Gestió de l’Arbrat, que establir tasques de manteniment, podes periòdiques, seguiment de plagues i malalties i accions diverses per garantir la salut dels plàtans centenaris. Darrerament, aquest mateix 2025, el govern municipal ha proposat una nova ordenança que inclou una reducció del 25% de les parades dels dies de mercat, tant a la Devesa com a Santa Eugènia.
Les Fires de Sant Narcís: l’ús intensiu del parc
Les Fires de Sant Narcís que paren cada octubre a la Devesa, són el gran focus de controvèrsia. L’Associació Amics del Parc ha reclamat que les atraccions es traslladin fora del parc perquè contravenen el respecte amb l’entorn. L’incendi d’una tómbola l’octubre del 2024 va posar en evidència els perills associats a la densitat de les Fires. Hi ha raons per defensar l’alliberament del parc de segons quin tipus d’activitats. Són arguments que entren en contrast amb el costum dels gironins i gironines, tradicionalment habituats a una imatge que els acosta al parc una vegada a l’any.
Girar Girona cap a la Devesa és un dels debats de profunditat que afecten la construcció de la ciutat. Fora de les fires, el parc és un espai de pas que conserva una certa mística de misteri associada a una distància mental. Les persones s’hi veuen petites i no hi ha espais en què es percebi una dimensió més acollidora. Combinada amb la foscor, la solitud que se’n desprèn en les últimes hores del dia engendra enigmes que allarguen la distància entre les persones i el parc. Alguns casos de violència, pocs, i la presència de persones que aprofiten la solitud per fer-hi intercanvis sexuals clandestins, han amplificat aquesta atmosfera.
No hi ha dades que certifiquin un nivell d’alta perillositat a la Devesa. Però, sí que hi ha una percepció subjectiva de risc molt estesa, en especial entre dones i persones grans. És una impressió més vinculada a l’absència de vigilància i de vida, que no pas a delictes concrets i que desapareix completament en períodes com les Fires. La sensació de seguretat augmenta quan el parc s’omple d’activitat i presència ciutadana.
Una gestió en equilibri precari
La gestió de la Devesa es troba en un equilibri delicat entre la necessitat de preservar un espai verd de gran valor patrimonial i la voluntat de dinamitzar-lo amb activitats culturals i urbanes. Les decisions municipals haurien de tenir present la protecció del parc com a Bé d’Interès Cultural, la participació ciutadana i la sostenibilitat ambiental. Però també haurien d’avaluar la perspectiva del mitjà i el llarg termini i entendre que una aposta estratègica ha de poder suportar les crítiques fonamentades en la falta de resultats a curt termini. Si la Devesa no és un pulmó ambiental a disposició dels gironins, si no conserva intacte els elements que li aporten simbolisme, si no és un espai viu i flexible i un refugi natural, cap política de transformació no hi funcionarà.
