És un problema o és una oportunitat el turisme a Girona? La temporada d’estiu arriba sense que la ciutat hagi restat capaç de resoldre aquest dilema. La societat gironina observa amb recel la presència de turistes. L’anàlisi adverteix del perill de morir d’èxit i els ciutadans més afectats, els que viuen al Barri Vell, s’han mobilitzat reclamant una regulació més precisa i determinant en defensa d’una convivència raonable entre les activitats turístiques i el batec de la vida veïnal. En contrast amb tot això, el sector turístic defensa que la seva activitat genera riquesa i llocs de treball. Les dades revelen que l’encariment de l’habitatge derivat de la pressió turística, la pèrdua gradual de la vida veïnal i la irrupció de nous residents temporals al Barri Vell; i les conseqüències d’haver deixat créixer el sector al seu aire des de principis dels 2000 i la laxitud de l’ajutament per posar-hi remei, són parts fonametals en l’origen d’un conflicte amb repercussions socials. Encetem una sèrie de tres articles per explicar la situació de la ciutat al davant d’aquesta realitat que es fa evident als carrers amb l’arribada del bon temps.
Per Setmana Santa, que aquest any va caure a mitjan abril, el sector turístic a Catalunya va expressar un optimisme que gairebé fregava l’eufòria. La satisfacció venia perquè l’ocupació hotelera va estar per sobre del 85% amb alguns pics del 100% a la Costa Brava i en punts del Pirineu de Lleida; Osona i el Berguedà i la Garrotxa i la Selva interior. Hi van ajudar la sortida massiva de gent de Barcelona, i la seva àrea metropolitana, animada per la bondat del calendari; el bon temps i l’oferta turística activa. Els pronòstics per l’estiu eren molt optimistes.
A Girona la temporada turística no arriba igual per tothom. No és el mateix pels veïns del Barri Vell que pels sectors vinculats a l’hostaleria, el comerç o el ciclisme. La Plataforma pel Decreixement Turístic de Girona, un col·lectiu veïnal molt actiu creat el 2024, es queixa dels efectes negatius del turisme massiu a la ciutat i reclama un model més just, sostenible i pensat per als residents. Tot i que no està vinculada a cap partit, aquesta associació comparteix fil per randa els objectius de decreixement de Guanyem Girona, que és el partit majoritari al govern de l’Ajuntament, del qual també en formen part Junts, com a soci preferent, i Esquerra Republicana de Catalunya. El juliol de l’any passat, la plataforma va impulsar una manifestació que va reunir més de quatre-centes persones amb tres reivindicacions: posar límits al turisme, perseguir els pisos turístics il·legals i reinvertir la taxa turística per compensar els impactes sobre els veïns, que corren el risc d’acabar expulsats per un canvi de tendència econòmica que els pressiona com si fossin una nosa.
En contrast amb tot això, el sector turístic, defensa el turisme com un pilar per al desenvolupament econòmic i social de Girona i de la seva àrea d’influència. Segons el manifest Turistes Som Tot@s, impulsat per la Taula Gironina de Turisme, un espai de coordinació per la sostenibilitat i la convivència a Girona recolzat per més de 100 entitats, el sector genera entorn del 19% del PIB gironí i prop de 60.000 llocs de treball directes. La Taula reconeix la necessitat de gestionar els impactes d’aquesta activitat i aposta per una ordenació que protegeixi els espais naturals i asseguri la convivència entre residents i visitants. També expressa preocupació per mesures com el decret llei 3/2023, que podria eliminar fins al 40% dels habitatges d’ús turístic a la demarcació.
«A Girona, la temporda turística no arriba igual per tothom. No és el mateix pels veïns del barri vell que pels sectors vinculats a l’hostaleria, el comerç o el ciclisme. Els col·lectius veïnals es queixen dels efectes negatius de la massificació; reclamen posar límits i perseguir els habitatges d’us turístic il·legals. El sector recorda que el turisme genera el 19% del PIB i uns 60.000 llocs de treball directes i discrepa de les polítiques de regulació dels habitatges d’us turístic»
En aquest escenari, les dades descriuen que en els temps recents han proliferat a Girona més de quaranta negocis vinculats al ciclisme; que l’any 2008 a Girona hi havia registrats amb llicència dos habitatges d’ús turístic (HUT) i que avui són més de vuit-cents; que d’aquests set-cents, més de quatre-cents són al Barri Vell; i que l’increment dels preus del lloguer vinculat a aquesta febrada posa en perill la preservació de l’essència del barri. És el negoci contra la vida quotidiana; els diners ràpids contra l’arrelament; una disputa per l’espai que l’administració municipal de l’anterior administració municipal, el de l’alcaldessa Madrenas, va deixar fer al seu aire i que el govern actual no pot controlar. Hi ha dades precises que ajuden a entendre el context: El 2019 hi havia un 55% dels pisos per llogar al Barri Vell que es destinaven a ús turístic. El resultat d’aquesta concentració ha desgastat l’arrelament de la població, que avui s’està una mica més de set anys vivint al barri, una mitjana inferior als gairebé dotze anys de residència als barris de la resta de la ciutat.
