La CUP va arribar a l’alcaldia de Girona amb la promesa d’un model alternatiu de decreixement turístic, habitatge assequible i serveis públics eficients. Dos anys després, el contrast entre el relat i la realitat és el gran eix del debat polític i ciutadà. La falta de resultats immediats alimenta la narrativa d’una parsimònia que encalla el govern municipal i el de la imatge d’una ciutat embarrancada en la recerca de solucions pels problemes que l’afecten. Els plans i les regulacions hi són, però l’execució és lenta o inexistent i les contradiccions del govern, la sensació d’inseguretat creixent a la ciutat, l’expressió de la brutícia als carrers de resultes de la mala gestió dels residus i les pressions silencioses dels socis de coalició, han erosionat la imatge de coherència ideològica que la CUP havia defensat. Tot plegat ha anat estenent una opinió cada vegada més àmpliament compartida a la societat gironina: en Salellas no se’n surt.
La CUP va posar el turisme al centre del seu discurs electoral amb l’objectiu de limitar l’explosió d’habitatges d’ús turístic (HUT), especialment al Barri Vell, i recuperar habitatge per als residents. El relat es recolzava en la percepció que Girona patia una pressió creixent del turisme que expulsava veïns i transformava el teixit comercial.
En aquest escenari, després del pacte amb Junts que els va donar el govern, la CUP ha aprovat instruments per limitar el percentatge d’HUT. S’han plantejat topalls del 15% per sector i d’un 4% global al conjunt de la ciutat. També ha anunciat excepcions, com l’autorització d’HUT en casos de rehabilitació d’edificis. Les dades oficials indiquen que Girona manté al voltant d’entre 760 i 820 habitatges d’ús turístic registrats, segons Idescat i els observatoris municipals.
La regulació normativa existeix, però no ha comportat un decreixement tangible. Els topalls no impliquen una retirada automàtica de llicències, sinó que limiten el creixement futur i el pes de les excepcions genera dubtes sobre l’eficàcia de la mesura. El govern municipal ha actuat contra els HUT il·legals, però sense un registre únic i sense un control exhaustiu de les plataformes digitals, la reducció real és limitada. La ciutat no ha vist encara un descens clar en el nombre d’habitatges turístics. I és probable que no el percebi perquè, al capdavall, les polítiques de contenció dels pisos turístics no s’haurien aprovat si no haguessin satisfet les condicions de Junts, que no és partidari d’aplicar limitacions en els termes que proposa la CUP.
Girona no ha notat un descens del nombre d’habitatges turístics. I és probable que no el percebi perquè les polítiques de contenció dels pisos turístics no s’haurien aprovat si no haguessin satisfet les condicions de Junts, que no és partidari d’aplicar limitacions en els termes que proposa la CUP
Els 770 pisos promesos que no arriben
“Fer que Girona sigui una ciutat habitable” ha estat un dels lemes centrals del govern. La CUP es va comprometre a reforçar el parc d’habitatge assequible i a mobilitzar pisos buits per frenar l’especulació. El Pla Local d’Habitatge fixa l’objectiu de 770 nous habitatges socials o assequibles en cinc anys. I el projecte “Missió Habitatge” integra accions com la captació de pisos buits, la construcció d’habitatge protegit i la pressió sobre la SAREB perquè posi en circulació els pisos que té a Girona.
El projecte és ambiciós, però la realitat és que la majoria de mesures no han passat de la fase de planejament o licitació. Els 770 habitatges són un objectiu i no una realitat immediata i d’alguna manera simbolitzen com el govern de Salellas s’ha trobat al davant del mur que separa les intencions de la realitat. El govern de coalició no ajuda a trobar una direcció ferma perquè en qüestions estructurals, com el cas de l’habitatge, hi ha un abisme ideològic entre la CUP i Junts. La CUP exhibeix plans i estratègies, però els resultats visibles —pisos lliurats o adjudicats— són escassos. Aquest decalatge entre la promesa i l’execució alimenta la crítica que acusa el govern de viure de projectes i anuncis.
L’Ajuntament vol construir 770 habitatges que, de moment, són un objectiu i no una realitat immediata. Simbolitzen com el govern de Salellas ha col·lidit contra el mur que separa les intencions de la realitat. El govern de coalició no ajuda a trobar una direcció ferma perquè en qüestions estructurals, com el cas de l’habitatge, hi ha un abisme ideològic entre la CUP i Junts
Anuncis i calendaris
La CUP va prometre un model de ciutat més equilibrat i amb serveis públics més potents. L’objectiu era reequilibrar els barris, transformar naus abandonades i prioritzar equipaments de proximitat per a la vida quotidiana. El govern ha posat sobre la taula diversos projectes: la transformació de la carretera de Barcelona, actuacions sobre antics espais industrials, la renovació de la Devesa, la nova comissaria, el canvi de contenidors previst per al 2026 i altres inversions urbanístiques. De tot això, només ha repercutit a la ciutat el canvi de contenidors, que va significar el punt de partida d’una crisi en la gestió de residus. La resta de projectes estan per fer.
La major part d’aquestes iniciatives tenen un horitzó plurianual i depenen de processos complexos de licitació i finançament. L’alcalde ha presentat aquests projectes com a prioritats, però a ulls de la ciutadania són encara més promeses que resultats visibles. Es percep un error de càlcul en el pla de govern i, fent-ne una anàlisi objectiva, la conclusió porta sempre a determinar que el temps juga en contra de l’execució de les reformes. A més, algunes decisions han generat tensions internes al partit majoritari del govern, la CUP, especialment les que han tingut relació amb desallotjaments i centres socials, un fet que posa en evidència dues coses: la contradicció entre els discursos radicals i la realitat de la política municipal; i la desorientació de la CUP en el context de la gestió pragmàtica.
El govern de Salellas ha hagut de respondre a episodis de delinqüència. Ha anunciat mesures de seguretat però la percepció d’inseguretat és manifesta. Els mitjans han reflectit incidents concrets que han reforçat la imatge d’un ajuntament desbordat i els indicadors no expressen una reducció dels delictes
