A Girona s’ha instal·lat la percepció que tot allò que s’havia de fer no es fa i que el que calia corregir ha empitjorat. És un estat d’ànim que s’agreuja amb la visió dels contenidors col·lapsats. Tot plegat ha creat una imatge inèdita: la brutícia vessa i les illes de recollida s’han tornat dipòsits de rebuig a l’aire lliure. La falta netedat o les bosses al mig del pas, generen malestar i en el cas actual la impressió de veure la ciutat bruta es barreja amb la sensació que l’Ajuntament no fa res per evitar-ho i que els incívics actuen amb impunitat. Girona no havia estat mai tan bruta com avui.
Després de diverses pròrrogues del contracte anterior, aprovades entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va renovar el contracte de neteja el juliol de 2022 per 168 milions d’euros. A la vista dels resultats, la recollida no és eficient i obre pas a una conclusió: l’increment de la taxa d’escombraries aprovada pel govern municipal de la CUP i Junts, no es correspon amb la millora de la qualitat del servei. I encara més: en combinació amb la ineficiència de la gestió del nou contracte, la implantació del sistema porta a porta en barris en què conviuen cases i blocs de pisos, molts sense ascensor, ocupats en gran part per persones grans, ha complicat enormement la gestió dels residus.
El resultat de la barreja de tots aquests elements és una situació que des d’alguns sectors ja s’ha qualificat d’insostenible perquè el servei de neteja és eficient, tracta de manera desigual les persones en funció d’on visquin i és poc transparent perquè, com a mínim fins ara, cap veu autoritzada no ha donat explicacions.
