Girona bruta
El deteriorament i la falta de qualitat dels espais públics, l’acumulació de brutícia als carrers, no només provoca que una ciutat tingui mal aspecte, sinó que afecta la salut física i psicològica de les persones que hi transiten i, en conseqüència, repercuteix en la qualitat de vida. Està demostrat que la deixadesa dels carrers dificulta la interacció social, amenaça la cohesió i genera inseguretat, tant pel perill d’accidents que genera, com per la sensació d’indefensió que es desprèn d’un espai urbà deteriorat.
Girona és avui una ciutat bruta, deixada i també insegura en moltes àrees que abans no ho eren. La brutícia afecta de manera especial els barris de la perifèria. I al darrera de la realitat pròspera que es vol vendre, avui a Girona la deixadesa ja és un mal que s’ha estès portes endins. Un exemple: les voreres de l’avinguda de Jaume I aquesta mateixa setmana (veieu la foto x). És una situació que s’ha estat repetint durant mesos a Santa Eugènia i a Sant Narcís. Els veïns es queixen i no troben resposta, igual com en tantes altres preguntes que es fan al govern municipal de Salellas i companyia.
El creixement de les grans ciutats inclou un increment de la contaminació produïda per la brutícia. Aquest és un dels grans desafiaments de les societats urbanes. En el cas de Girona, que és un pol d’atracció turístic innegable, aquesta contaminació pot deteriorar la marca i l’atractiu del destí i, en conseqüència, afectar directament l’activitat econòmica. A banda d’aquesta circumstància, la brutícia al carrer produeix una aparença d’abandó i decadència a ulls dels gironins i gironines i pot causar malalties.
No sembla que l’ajuntament de Girona tingui una resposta per resoldre aquest problema. Dos anys desprès de les eleccions municipals, la ciutat ni ha percebut ni percep cap canvi: és una ciutat més bruta en la qual s’hi acumula brutícia a les illes de contenidors, que ha perdut qualitat de vida i en la qual, al davant de tot això, el govern no pren decisions estratègiques. El pacte no funciona. És lògic que en aquestes circumstàncies es demanin explicacions a qui governa. I no ho és gens que aquestes explicacions no tinguin cap substància més enllà de la suposada voluntat de treballar.
