Del carrer Francesc Artau al Pare Coll
L’avinguda de Sant Narcís fa una mica de revolt passats encara no cent metres després del carrer de Santa Eugènia. Abans del revolt hi ha un trencant a mà dreta. Allà comença el carrer Santiago Rusiñol. Just després del trencant, sempre a mà dreta, hi ha una renglera de blocs de pisos que emmurallen l’avinguda. Per davant miren cap a Girona i per darrera donen al carrer Antonia Adroher. Moltes famílies hi ha fet la vida des de finals dels anys setanta. Com que a la vorera de l’esquerra hi ha una fila de cases baixes dels anys cinquanta del segle passat, les obertures dels pisos tenen vista al Parc Central, a l’eixample i als Àngels. Si fos pel paisatge, no hi hauria cap veí que en volgués marxar.
Arran de terra la imatge és una altra. A tot el llarg de la vorera de l’avinguda fins a tocar el passeig d’Olot, hi ha una fila intermitent de peces massisses de formigó que agafen un tros de calçada i la separen del tràfic perquè els vianants hi passin a peu. L’Ajuntament els hi va posar durant la pandèmia per eixamplar les zones de pas. Els blocs encara hi són i el carrer sembla fet i deixat estar.
Els negocis que funcionaven anys enrere, com ara Meypra -que havia subministrat llibres escolars a centenars de nens i nenes de Girona-, han anat tancant. La degradació de l’espai públic i el trànsit, tiren enrere altres iniciatives comercials i avui la majoria de botigues i negocis s’han concentrat a l’eix que fan el carrer Pare Coll i el Ramon Muntaner, just al darrera de l’avinguda.
Si se segueix cap al Passeig d’Olot arran dels edificis que miren cap a Girona, setanta metres després de la cantonada del Santiago Russiñol, hi ha el trencant del carrer Ramon Muntaner. Entre un i altre hi ha l’Institut Xinès Siwei, un centre de ioga, un parell de bars i una botiga de comestibles. El Ramon Muntaner fa una cantonada ampla que talla la continuïtat dels blocs de pisos. És un pas perquè s’incorporin els cotxes que venen de l’interior del barri. Si el trànsit és dens i la incorporació és difícil, la cruïlla fa de tap i espessa la circulació als carrers secundaris que desemboquen a l’avinguda.
Del trencant del Ramon Muntaner cap avall, l’avinguda va a parar al biaix del carrer pare Coll. Pel camí hi ha un centre d’estètica i una botiga de roba que es toquen; l’escola d’Idiomes EIS, una farmàcia amb una botiga de productes d’ortopèdia al costat; un negoci d’informàtica i una immobiliària. Els dies feiners el trànsit de gent és continu i a l’hora d’entrada i sortida de l’acadèmia d’idiomes o de l’escola de les Dominiques, que és just al darrera, els pares i les mares avisen la mainada que no s’aboqui al carrer.
Cinc metres passat el biaix del pare Coll, l’avinguda fa confluència amb el passeig d’Olot. És una cruïlla molt concorreguda, tant de gent com de cotxes. Fa un parell d’anys, en aquest mateix punt, l’Ajuntament va ampliar la vorera de la cantonada que agafa des del passeig d’Olot fins al pare Coll. Abans era una vorera recta, amb arestes, que feia forma de cartabó. De resultes de la reforma ha quedat arrodonida i els cotxes que volen seguir cap al pare Coll venint del passeig d’Olot han de fer una corba. Les obres han empetitit el pas i com que els semàfors d’una banda i altra del passeig encenen el verd al mateix temps, n’hi ha que volen trncar cap al pare Coll i es queden al mig del carrer esperant que passin els que venen en direcció contrària. Els dies de trànsit espès s’hi fan cues. se les podien haver estalviat si la reforma de la vorera s’hagués