En ajuntaments de ciutat grans hi ha la tendència d’adoptar polítiques per gestionar el creixement controlat de vegetació silvestre a l’entorn urbà. És una política que s’emmarca en les múltiples accions que es porten a terme per combatre el canvi climàtic. La de la vegetació espontània té l’objectiu de fomentar la biodiversitat i millorar la qualitat ambiental. La tendència a reconèixer els múltiples beneficis ecològics, socials i de salut pública del verd a les ciutats. Analitzem com afecten aquestes polítiques a la gestió de l’entorn urbà de la ciutat de Girona.
Barcelona ha implementat accions de naturalització com ara la transformació de gespes en prats naturals o herbassars, la sembra de prats florits i la creació de tanques vegetals mixtes. Castelldefels permet el creixement de vegetació espontània en escocells i petits parterres perquè les plantes facin de refugi d’insectes que actuen com agents contra les plagues i eviten l’aplicació d’herbicides i plaguicides. És una pràctica que recorda els criteris de la permacultura, que basa el cultiu agrícola en els principis i les simbiosis de flora i fauna de l’ecosistema natural sense forçar-ne el ritme.
Aquests són dos exemples de polítiques de tolerància amb la vegetació espontània amb l’objectiu de fomentar la biodiversitat, millorar la qualitat ambiental; adaptar els entorns urbans a les condicions que imposa el canvi climàtic; i reduir la utilització de productes químics en el manteniment de la vegetació urbana.
L’Ajuntament de Girona ha publicat una guia per donar a conèixer les herbes silvestres urbanes i els seus beneficis ambientals. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha destacat que aquestes plantes, tot i l’estigma que han arrossegat durant anys, aporten grans beneficis, com ara afavorir la biodiversitat i contribuir a la lluita contra la contaminació ambiental.
Malgrat les intencions de l’ajuntament, la impressió a Girona és que les herbes creixen sense control i que s’ha estès la negligència. És una impressió que es barreja amb els inconvenients de la falta de neteja i d’una gestió deficient dels residus que l’alcalde Salellas ha atribuït a l’empresa concessionària. La justificació de l’alcalde no ha entrat bé en una part important de la ciutadania, concentrada principalment als barris, que l’ha interpretat com una excusa i l’ha afegit a la llista de greuges que acumula amb el govern municipal.
En aquest context, tot i que la vegetació espontània pot generar beneficis vinculats a la biodiversitat, aquesta vegetació s’examina com si fossin males herbes i, en conseqüència, s’interpreta com un símptoma de deixadesa.
Un escocells de l’Avinguda de Jaume I amb vegetació espontània, al davant de l’antiga plaça de la Constitució. FOTO Girona Ciutat
Encara que l’ajuntament ha desenvolupat iniciatives com el projecte GiroNat, que es va presentar per impulsar la biodiversitat i la infraestructura ecològica urbana, no hi ha un pla municipal específic per a la gestió de la vegetació espontània. Això ha conduït a una gestió fragmentada i a la inexistència d’estratègies clares per integrar aquesta vegetació en el paisatge urbà. Ben portada, la presència de vegetació espontània pot afavorir la proliferació d’espècies invasores que poden tenir un impacte negatiu sobre la biodiversitat que es vol preservar o impulsar i exigir esforços addicionals de control.
Tot i que s’han elaborat diagnòstics sobre els hàbitats naturals urbans i periurbans de Girona, com ara el document de diagnosi de l’Ajuntament, no sembla que la traducció d’aquests estudis hagi repercutit de manera directa, efectiva i pràctica en la gestió de la vegetació espontània de Girona. També es troba a faltar una campanya de sensibilització i educació ambiental per explicar els beneficis d’aquest tipus de gestió ambiental, que ve del mandat anterior i va tenir una mala entrada en la ciutadania. Aquesta mala entrada s’ha traduït en una manca de suport ciutadà que el govern municipal no ha sabut revertir amb una millora de la gestió per fomentar la seva acceptació.
Alguns experts en paisatge urbà, com Joan Bernat Marín, tècnic Especialista en Jardineria per l’Escola Rubió i Tudurí i autor de diversos articles sobre serveis socioambientals, avaluen positivament aquestes iniciatives. Barcelona, per seguir el seu cas, ha optat també per fer segues selectives en prats i herbassars per afavorir que la fauna pugui completar el seu cicle vital. I es fan podes lleus en arbustos respectant les èpoques de floració i fructificació, també pensant en la fauna.
És un enfocament que vol compaginar l’ús dels espais verds amb la conservació i la millora de la biodiversitat: combina la promoció de l’ús lúdic dels espais verds amb la conservació i millora de la biodiversitat;i evita pràctiques agressives per afavorir els atributs de regeneració i resistència al paisatge natural urbà. És el criteri per fer ciutats amb models més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. Aquests models reconeixen els beneficis de les plantes i la biodiversitat en la qualitat de la vida urbana.
Trobem un altre exemple de gestió de la vegetació silvestre a Sant Quirze de Besora. Un pla director del Verd Urbà hi estableix la pràctica de deixar créixer les plantes perquè generin llavors, facilitin la regeneració natural dels prats i redueixin la necessitat de sembrades freqüents. Són accions enfocades a millorar la salut pública, fomentar la biodiversitat a través i reduir l’ús de recursos com ara el reg, fertilitzants i hores de manteniment.
«La recerca de l’equilibri entre preservar la biodiversitat urbana i mantenir la netedat i la qualitat estètica dels espais públics és un dels grans reptes actuals per a les ciutats. Girona no és aquest exemple. Hi ha imatges de com l’ajuntament deixa créixer la vegetació sense una gestió adequada a l’avinguda Jaume I, al parc del Migdia, a Lluís Pericot i el seu entorn, en zones cèntriques de Germans Sàbat o a la plaça Lluis Companys. Aquesta mancança ha convertit allò que hauria de ser un criteri per millorar la qualitat de vida, en un amplificador de la sensació de deixadesa.»
Experts en jardineria ecològica i paisatge urbà coincideixen en els beneficis del creixement de vegetació silvestre en entorns urbans. És una pràctica que promou una relació més harmònica entre la ciutat i la natura i, en conseqüència, millora la qualitat de vida de la població.
La recerca de l’equilibri entre preservar la biodiversitat urbana i mantenir la netedat i la qualitat estètica dels espais públics és un dels grans reptes actuals per a les ciutats. Girona no és aquest exemple. Hi ha imatges de com l’ajuntament deixa créixer la vegetació sense una gestió adequada a l’avinguda Jaume I, al parc del Migdia, a Lluís Pericot i el seu entorn, en zones cèntriques de Germans Sàbat o a la plaça Lluis Companys. Aquesta mancança ha convertit un criteri per millorar la qualitat de vida, en un amplificador de la sensació de deixadesa.
A Girona la gestió de la vegetació espontània ha estat objecte de crítiques per part de veïns i entitats ecologistes. Uns i altres assenyalen deficiències en la seva implementació. La majoria de les critiques tenen a veure amb la manca de manteniment i deixadesa en barris perifèrics. El PSC-Girona pel Canvi, per exemple, ha denunciat una «gestió nefasta» i un «abandó sistemàtic» en alguns barris, com ara Montilivi. Els veïns es queixen de les voreres en mal estat, dels espais enjardinats descuidats i també dels arbres sense podar. L’Ajuntament ha respost afirmant que alguns espais no estan inscrits com a espais públics. Aquesta resposta ha servit per justificar la falta de manteniment d’algunes zones.
S’han registrat casos de tala massiva d’arbres, com la de les acàcies a la llera del riu Galligants, sense considerar el seu valor ecològic i paisatgístic. Aquestes actuacions també han estat fortament criticades per la seva aparent manca de criteri i perquè han afectat negativament la biodiversitat urbana.
L’Associació de Naturalistes de Girona, per la seva banda, ha denunciat l’augment de la pressió sobre espais naturals com la Vall de Sant Daniel i la llera del riu Onyar, especialment durant la pandèmia. La presència massiva de persones i gossos deslligats ha afectat la fauna i s’han detectat abocaments il·legals, a més de la tala d’arbres sense justificació.
Una ciclista passa pel davant d’un sector amb vegetació espontània al carrer Migdia. FOTO Girona Ciutat
En tot això, hi ha també el capítol de la desaparició del Parc Jordi Vilamitjana, programada per l’Ajuntament, malgrat que es tracta d’un dels principals pulmons verds de la perifèria de Girona. El parc està en risc de desaparèixer. L’Ajuntament el vol utilitzar com a terrenys de compensació dels propietaris afectats pel projecte del nou hospital Josep Trueta i hi preveu la construcció de 347 habitatges. Els propietaris no accepten aquesta compensació i els veïns denuncien que operació suposa la privatització d’un espai públic i la pèrdua d’una zona verda essencial per al barri.
Durant el confinament, la vegetació espontània va florir en diversos espais de la ciutat, demostrant el seu potencial per afavorir la biodiversitat. No obstant això, amb la represa de les activitats municipals, molts d’aquests espais es van segar. De resultes de la sega es van perdre els beneficis que aportaven als hàbitats d’insectes i ocells. En aquest context, sembla clar que la política de vegetació espontània a Girona presenta deficiències, des de la manca de manteniment en barris perifèrics fins a la pèrdua de biodiversitat per actuacions inadequades.