Campi qui pugui

Són pràctics, sostenibles i ràpids. Però també poden esdevenir un malson per a més d’una persona. Els patinets han envaït l’espai públic com una alternativa moderna als reptes de la mobilitat urbana, tot i que sovint no vinguin acompanyats d’un manual de bones pràctiques. A Girona és freqüent veure aquest tipus de vehicles vulnerant la normativa municipal. Fins avui les mesures de control del govern de la ciutat no han estat efectives i massa sovint els patinets competeixen per l’espai dels vianants per protegir-se dels cotxes. La societat gironina està preparada per conviure-hi?

Els patinets elèctrics i altres VMP (vehicle de mobilitat personal d’una o més rodes, d’una única plaça, propulsats exclusivament per motors elèctrics i amb una velocitat màxima autoritzada de 25 km/h) han transformat la mobilitat i han generat nous reptes en l’entorn urbà. No hi ha xifres ni estimacions públiques de quants patinets elèctrics circulen per Girona. Les dades disponibles provenen del registre de sancions i controls policials: per exemple, entre gener i octubre de 2024, la Policia Municipal va interposar 1.109 multes relacionades amb l’ús de patinets, i el 2023 es van controlar 2.020 vehicles d’aquest tipus durant operatius específics. Tanmateix, aquestes xifres no permeten determinar el volum real de patinets en circulació, perquè l’Ajuntament de Girona no disposa d’un registre i, en conseqüència, no té un cens municipal complet. Al parc de patinets hi ha tant vehicles particulars com de serveis de lloguer, la qual cosa dificulta encara més la regulació de dades globals sistematitzades sobre la seva presència a la ciutat.
Malgrat tot, el 22 de gener de 2024 va entrar en vigor una normativa segons la qual tots els VMP nous que es comercialitzin a Espanya han d’incorporar un certificat de circulació que valida que el vehicle porta incorporats tots els requisits tècnics establerts en el “Manual de característiques dels VMP” publicat en el BOE el 21 de gener de 2022, elaborat per la DGT. D’aquesta manera, els fabricants han de certificar els nous models en laboratoris autoritzats i marcar cada vehicle amb un nº de certificat i identificació visible. Els models comprats abans de l’1 de gener de 2024 poden continuar circulant sense certificat fins al 22 de gener de 2027, però a partir d’aquesta data només podran circular els VMP certificats segons el manual.
Les 1.109 multes relacionades amb patinets elèctrics, concentrant-se principalment en els barris de l’Eixample Nord (333 sancions, 30 %), Santa Eugènia (203 multes, 18,3 %), l’Eixample Sud (170, 15 %) i Can Gibert del Pla (122, 11 %). La resta de sancions es van repartir per altres zones de la ciutat, incloent-hi el Centre històric/Sant Narcís (88), el Mercadal (39), Fontajau (33), Palau Sacosta (26), el Barri Vell (21), el Carme‑Vista Alegre (20), Montilivi (16), Mas Xirgu (14), Domeny Sud (8), Pedret (6), Pont Major (5), Taialà (2), i Montjuïc, Torre Gironella i Sant Daniel (1 cadascun)
Les infraccions més habituals dels Vehicles de Mobilitat Personal tenen a veure amb la circulació per les voreres, conduir-los amb més d’una persona al damunt, la utilització del mòbil o circuar amb auriculars posats, saltar-se semàfors en vermell i no respectar els senyals de trànsit. La conducció temerària i contrària a la normativa distorsiona la mobilitat i posa en risc tant els usuaris dels VMP com la resta de vehicles i els vianants, especialment les persones amb mobilitat reduïda o d’edat avançada. Tot plegat té a veure amb què sense una estratègia de reducció del trànsit motoritzat, es deixen sense resoldre les garanties de seguretat del tràfic de bicicletes i patinets, se’ls empeny a circular per les voreres, es fomenta la competència de l’espai públic, es posa en risc els vianants i es fa més difícil l’aplicació de les ordenances municipals de circulació. No és un maldecap que afecti exclusivament Girona.
A Girona, els barris on es detecten més infraccions són l’Eixample, Santa Eugènia i Can Gibert del Pla. Són zones en les quals la circulació constant d’aquesta mena de vehicles topa amb una alta densitat de veïns i de zones escolars. A les avingudes com el passeig d’Olot, és habitual veure patinets circular per la vorera a gran velocitat entre els vianants, sovint conduïts per persones que no porten casc i  que no respecten la normativa. Les queixes son continuades per la  manca de control policial, per la sensació d’impunitat dels conductors dels patinets i, sobretot, per la inseguretat que generen als espais reservats per a les persones que van a peu. A tot això cal afegir-hi la presència de patinets abandonats o mal estacionats a la via pública, que bloquegen passos de vianants o rampes per a persones amb mobilitat reduïda, que contribueixen a una percepció creixent de desordre.

La pluja no espanta aquest conductor, que s’encamina pel carrer Nou del Teatre, a la zona de vianants del Barri Vell de Girona. Foto: GIRONA CIUTAT

«La circulació de patinets elèctrics vulnera la normativa en moltes àrees de Girona. Fent un simple exercici d’observació, és freqüent veure’ls passar per sobre les voreres, o en direcció contrària, circulen a una velocitat excessiva i els conductors rarament porten casc. Són tot infraccions de l’ordenança municipal. L’Ajuntament ha endurit la regulació i ha provat de desplegar campanyes de control per reduir aquestes infraccions, però els resultats no s’ajusten a es intencions. Alguna cosa falla»

Segons l’ordenança de mobilitat de Girona, els patinets només poden circular per carrils bici, zones amb la velocitat limitada a 30 qm/h i carrers amb límit de velocitat i zones on estigui expressament permès. Tenen prohibit circular per les voreres i per les vies amb límits de velocitat superiors a 30 qm/h, com la carretera de Barcelona, on cal baixar del vehicle i continuar a peu. La velocitat màxima permesa és de 20 qm/h i només poden circular amb una persona. És obligatori portar casc, llums i elements reflectants si se circula de nit. No es pot utilitzar el mòbil ni portar auriculars durant la conducció. L’estacionament s’ha de fer als espais habilitats, i la policia està autoritzada per retirar els vehicles mal aparcats. Les sancions per incomplir aquestes normes van dels 30 als 200 euros, depenent de la gravetat de la infracció.
La circulació de patinets elèctrics vulnera la normativa en moltes àrees de Girona. Fent un simple exercici d’observació, és freqüent veure’ls passar per sobre les voreres, o en direcció contrària, circulen a una velocitat excessiva i els conductors rarament porten casc. Segons les últimes dades disponibles de la Policia Municipal, que daten del 2021, es van registrar trenta-tres accidents amb patinets elèctrics, dels quals dos van ser atropellaments a vianants; el 2022 n’hi va haver setanta-un, amb cinc atropellaments, i entre gener i abril de 2023 es van comptabilitzar vint-i-vuit accidents amb dos atropellaments. La mateixa policia assenyala que molts d’aquests incidents estan relacionats la circulació per la vorera, superar la velocitat màxima permesa de 20 qm/h, no portar casc, utilitzar el telèfon mòbil o auriculars mentre es condueix, i no respectar semàfors ni prioritats de pas. Són tot infraccions de la normativa que incorpora l’ordenança municipal. L’Ajuntament ha endurit la regulació i ha desplegat campanyes específiques de control per reduir aquestes infraccions, però els resultats no s’ajusten a es intencions.
El paper de les administracions locals és decisiu en el control, en l’ordenació urbana i en la millora de la convivència a l’espai públic. Diverses ciutats de mida similar a Girona, a Catalunya, Espanya i Europa, han aplicat mesures efectives per controlar la mobilitat dels patinets elèctrics. A Catalunya, Barcelona ha establert zones específiques per a la circulació, carrils bici i zones prohibides com les voreres, i ha implementat un sistema de geolocalització obligatòria per als vehicles de lloguer que limita la velocitat i permet multes automàtiques per infraccions, juntament amb controls policials i campanyes de conscienciació.
Altres ciutats com Sevilla i Bilbao han estat adoptant normes centrades en la delimitació d’àrees per a la circulació segura dels vehicles de mobilitat personal, la limitació de la velocitat i campanyes de conscienciació per als usuaris. Són mesures que formen part d’un esforç més ampli per garantir una convivència entre vianants, bicicletes i patinets elèctrics a les vies urbanes. A Europa, París ha creat zones concretes per a patinets, limitat el nombre de vehicles de lloguer, utilitzat sistemes d’identificació electrònica vinculats als usuaris i invertit en infraestructures ciclistes i educació viària. Amsterdam ha integrat els patinets a la seva xarxa de carrils bici, ha aplicat controls de velocitat, ha delimitat zones prohibides i ha fomentat la coexistència ordenada entre vianants, bicicletes i patinets amb regulacions i una supervisió constants.
Londres, per posar un altre cas, ha establert zones amb restriccions de velocitat i accés, exigeix el registre dels patinets de lloguer i imposa sancions per conductes perilloses. També ofereix programes d’educació i seguretat vial específics. D’aquesta manera, els mètodes comuns a les ciutats més actives en aquesta matèria, inclouen zones delimitades de circulació, límits de velocitat geolocalitzats i automàtics, control i sanció electrònica amb identificació de vehicles i usuaris, col·laboració amb empreses de lloguer, campanyes d’educació i sensibilització i millores d’infraestructures per garantir una circulació segura.

«Els mètodes de control del tràfic de patinets elèctrics a les ciutats més actives, inclouen zones delimitades de circulació, límits de velocitat geolocalitzats i automàtics, control i sanció electrònica amb identificació de vehicles i usuaris, col·laboració amb empreses de lloguer, campanyes d’educació i sensibilització i millores d’infraestructures per garantir una circulació segura. A la vista de la realitat, Girona encara té molt feina a fer»

L’Ajuntament de Girona ha desplegat diverses iniciatives per fomentar la mobilitat sostenible. S’ha ampliat el servei de bicicletes públiques Girocleta amb noves estacions i servei permanent per a abonats, s’han creat rutes escolars segures dins el projecte europeu School Chance i s’ha millorat la xarxa de carrils bici, incloent-hi connexions amb municipis veïns. També s’ha implantat una Zona de Baixes Emissions amb càmeres de control, s’han renovat autobusos urbans amb vehicles menys contaminants, s’ha ampliat el servei públic de transport amb una nova línia (L12) i s’han fet passos per municipalitzar la gestió del servei d’autobusos.
L’estadística revela alguns èxits quant a la reducció del trànsit i la contaminació. Tanmateix, algunes actuacions han quedat per acabar i l’Ajuntament ha hagut de tornar 1,2 milions d’euros de fons europeus perquè no ha complert  els terminis en projectes de mobilitat. Hi ha mancances en la infraestructura ciclista al centre i deficiències en el servei de Girocleta. Hi ha molta feina per fer.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *