Després de les eleccions municipals de maig de 2023, Guanyem Girona –la marca blanca de la CUP-, Junts per Catalunya –la continuïtat de Convergència Democràtica- i Esquerra Republicana de Catalunya van tancar un pacte per governar l’Ajuntament de Girona. L’acord s’havia negociat abans de les eleccions entre el líder de Guanyem, Lluc Salellas –el candidat de la segona llista més votada- i l’expresident Carles Puigdemont, que liderava la gestió dels resultats de Junts a Girona, des de Brussel·les. Després de tot, el 17 de juny de 2023, Salellas va ser investit alcalde amb el suport de Junts i Esquerra i va formar-hi un govern. Teòricament, el canvi tancava l’etapa de l’alcaldessa Marta Madrenas. A la pràctica, la distribució del poder a l’ajuntament, l’execució dels pressupostos i decisions estratègiques com la ubicació del nou Hospital Trueta, certifiquen que de Junts dirigeix la política municipal de Girona.
Gemma Geis en un acte de campanya (Foto: ANIOL RESCLOSA) i LLuc Salells, atentne una entrevista (Foto: VILAWEB)
Salellas i Geis van negociar l’acord de govern abans de les eleccions, amb el vistiplau de Puigdemont. Geis va arribar a la campanya de pressa i corrent. L’octubre del 2022, la seva formació havia presentat la candidata l’arquitecta Assumpció Puig, després d’un procés de primàries internes que no va deixar content a tothom. Malgrat que Puig no havia participat mai en política, la seva elecció responia a la necessitat de trobar una persona ben considerada a la societat gironina. Puig responia aquest perfil. Però en la profunditat de l’agrupació de Junts, un sector molt actiu format per militants pròxims al president Puigdemont, en desconfiava absolutament. El desastre dels últims anys de l’alcaldia de Madrenas els feia pensar en un desgavell electoral que, amb Puig al capdavant, preveien encara pitjor. Va començar una guerra de combustió interna i al cap de poques setmanes, la candidata va renunciar, abassegada per la pressió del seu propi partit. Queia arrossegada amb el mateix mètode que, anys abans, havia tombat Carles Mascort, el candidat que va deixar via lliure perquè Puigdemont encapçalés la seva primera llista a les eleccions municipals. Tot això passava el desembre del 2022.
Aquell mateix desembre, la direcció de Junts va imposar Gemma Geis i l’assemblea de Girona la va ratificar sense cap objecció. Geis va dimitir com a consellera d’universitats i arribava a Girona amb el suport de tres figures rellevants en l’univers de la nova Convergència: Carles Puigdemont; Jaume Giró, fins feia poc conseller d’Economia; i la també exconsellera Victòria Alsina. La desconfiança que havia tombat Roig també venia de la direcció nacional, però Geis no va ser capaç d’evitar el desastre en les eleccions de maig del 2023: Junts es va deixar tres regidors–de nou es va quedar en sis- i va perdre un 11% dels vots –va caure fins al 20% -. Segons una part dels afiliats, la campanya, dirigida per personal tècnic-polític desplaçat des de Barcelona, va ser excessivament triomfalista i poc connectada amb la realitat de Girona.
Passades les eleccions, en les negociacions per fer Govern, Junts reclamar que Geis fos vicealcaldessa i que Junts assumís l’àrea de promoció econòmica. Guanyem va acceptar i Geis va assumir la responsabilitat de turisme, comerç, fires i cultura. Junts s’assegurava tot el poder per dirigir l’orientació econòmica i cultural de la ciutat.
D’esquerra a dreta, Gemma Geis, Lluc Salellas i Quim Ayats, en un debat electoral previ a les eleccions municipals de 2023. Foto: ACN
El document del pacte de govern, va incloure seixanta-quatre línies d’actuació, aprovades en bloc sense incorporar modificacions o esmenes significatives proposades per Guanyem. Salellas va acceptar el marc estratègic plantejat majoritàriament per Junts i ERC. La continuïtat del govern de Madrenas estava garantida.
La primera decisió amb valor de transformació que va aprovar el tripartit va ser el pressupost de 2024. Havia passat gairebé un any des de les eleccions, Salellas mantenia el discurs del canvi a la ciutat, però el pressupost mantenia inversions i projectes engegats durant el mandat de Junts i ERC, com ara la construcció i l’adequació de la biblioteca a la Casa de Cultura (1,2 milions d’euros); l’adequació de locals veïnals a Vista Alegre, Palau-sacosta i Montjuïc (284.000 euros); la reparació de la passera de la Font del Rei o el projecte de la casa de la tecnologia, que havia estat una dèria endarrerida de Madrenas. Guanyem va acceptar tots aquests projectes sense introduir noves iniciatives per trencar el model econòmic i cultural establert per Junts.
En la relació entre Guanyem i Junts s’hi ha establert una jerarquia a l’ombra que regula l’organisme del govern. Junts maniobra i imposa el seu criteri en els projectes que li convenen. Salellas fa d’alcalde i para els cops. El desgast és per Guanyem i en l’estat d’opinió de la ciutat Salellas hi surt cada dia més mal parat. Al seu darrere, la influència de Junts i Gemma Geis s’interpreta en els sectors de Guanyem com una nosa de mal pair, però ningú no fa escarafalls. A l’altra banda, en un espectre molt ampli de la societat gironina, es percep que Salellas accepta la continuïtat velada de la gestió de Madrenas i que el govern no tira per què cada soci estira cap a un costat diferent. Entre els fidels a l’alcalde, la decepció és manifesta. «Em sap greu per ell, però aquesta ciutat no va bé, està bruta i hem perdut el tremp que teníem anys enrere. És veritat que venim dels governs de Marta Madrenas i la seva incompetència ha fet molt mal, però Salellas no se’n surt i la Geis li marca el pas. Això ho veu tothom». Ho diu una gironina de soca-rel allunyada de la CUP però pròxima a Salellas. Ningú no vol dir el nom.
Abans de les eleccions municipals de 2023, Guanyem i Salellas van defensar una regulació estricta dels pisos d’ús turístic. Consideraven que el límit del 15% que proposava Junts era «un cop dur al dret a l’habitatge» i proposaven un topall del 3–4% a tota la ciutat, però rebutjaven aplicar-lo de forma homogènia. Guanyem definia com «una barbaritat» permetre un 15% de pisos d’ús turístic a cada barri, tal com establia Junts, perquè en algunes zones, com ara el Barri Vell, ja estaven saturades. Guanyem proposava una regulació per zones amb topalls molt més baixos, o sense topalls, a les zones en què el mercat fa una pressió més forta sobre els preus de l’habitatge; i defensava que s’establissin distàncies mínimes per evitar-ne la concentració. En resum, Guanyem volia una regulació estricta, desigual segons la realitat de cada barri.
« En la relació entre Guanyem i Junts s’hi ha establert una jerarquia a l’ombra que regula l’organisme del govern. Junts maniobra i imposa el seu criteri en els projectes que li convenen. Salellas fa d’alcalde i para els cops. El desgast és per Guanyem i en l’estat d’opinió de la ciutat Salellas hi surt cada dia més mal parat »
Quatre mesos després de les eleccions, el setembre del 2023, els tres partits del govern van fer bona la seva majoria al ple per aprovar una regulació dels pisos d’ús turístic que s’alineava amb la posició de Junts més que no pas amb la de Guanyem. L’acord del ple establia un límit fix del 4% a cada barri, sense tenir en compte la saturació específica de zones com el Barri Vell; mantenia totes les llicències existents, sense revisar-ne l’impacte; i no introduïa distàncies mínimes, tres mesures que Guanyem havia proposat per limitar-ne la concentració. La regulació tampoc no incorporava cap criteri de zones, ni cap pla per reduir el nombre total de pisos turístics a mitjà termini.
Durant el mandat de Madrenas, Junts havia defensat aquest topall del 4% homogeni. El presentava com una fórmula equilibrada per fer compatible l’activitat turística i l’habitatge, una tesi que Guanyem contradeia. L’acord del ple del setembre revelava un dels punts del pacte de govern: l’ajuntament evitava mesures estructurals de contenció i renunciava a una intervenció més decidida sobre el model turístic. S’imposava la visió permissiva de Junts que Guanyem havia acceptat a canvi de l’alcaldia. La regulació volia aparèixer com una imatge de control, però en realitat certificava un dels peatges que havia de pagar Guanyem. Altres grups, com ara el PSC, van interpretar l’acord com una trampa i una regulació insuficient.
L’ordenança de civilitat
No hi ha cap evidència pública que la candidatura de Guanyem hagués previst establir algun control sobre els grups turístics a l’espai públic. Junts, en canvi, ho portava al seu projecte electoral i una vegada al govern, Gemma Geis va impulsar una ordenança de civilitat per incorporar-la al catàleg de normes de l’ajuntament. Era el segon peatge a càrrec del pacte. El control dels grups turístics no constava en les propostes de Guanyem. El seu control del turisme se centrava en la limitació dels habitatges d’ús turístic, moratòries, topalls globals i compra d’habitatge per al lloguer públic per contrarestar els efectes colaterals de l’activitat del sector.
L’ordenança de civilitat de Geis, va establir un plec de restriccions per controlar l’impacte del turisme sobre la convivència ciutadana, especialment al Barri Vell. La norma, que està en vigor, limita els grups turístics a un màxim de 25 persones més el guia (30 en el cas de grups escolars), i prohibeix l’ús de megàfons, altaveus o qualsevol dispositiu d’amplificació durant les visites. Les infraccions es consideren greus i poden comportar sancions d’entre 151 i 300 euros. Tot i que es presenta com una mesura tècnica per regular l’ús de l’espai públic, l’ordenança reflecteix la visió de Junts i es va tramitar recollint les aportacions de l’Associació de Guies de Girona. Amb aquesta regulació, Geis va evitar una confrontació ideològica directa, però va aplicar el seu criteri sobre una activitat que la CUP, el partit de Salellas, ha tingut sempre en el punt de mira.
« No hi ha cap evidència pública que la candidatura de Guanyem hagués previst establir algun control sobre els grups turístics a l’espai públic. Junts, en canvi, ho portava al seu projecte electoral i una vegada al govern, Gemma Geis va impulsar una ordenança de civilitat per incorporar-la al catàleg de normes de l’ajuntament. Era el segon peatge a càrrec del pacte »
