Girona ha esdevingut símbol d’una transformació urbana accelerada. La desaparició de negocis històrics, com Can Geli o Mobles Nierga, per pressions immobiliàries o especulatives, ha obert pas a una crescuda del cicloturisme, que avui agrupa més de trenta establiments especialitzats al Barri Vell. Tot i l’impuls econòmic, aquesta substitució comercial genera tensió: veïns, especialment residents al casc antic, denuncien la pèrdua de serveis de proximitat, el desarrelament i la gentrificació lingüística i social. L’Ajuntament ha respost amb un pla per reequilibrar mobilitat, habitatge i convivència, però la seva ambigüitat davant actes vandàlics contra botigues ciclistes i les primeres sancions a ciclistes no han calmat el malestar. Una enquesta de maig de 2024 evidencia una ciutat dividida entre l’aposta turística i la defensa d’una Girona per als seus habitants.
La botiga Velòdrom Odeon ha adaptat un antic teatre al cor del Barri Vell per establir-hi una sorprenent botiga de material ciclista. FOTO: Girona Ciutat
Al llarg de l’últim segle, Girona ha viscut transformacions comercials profundes. Cap no ha tingut la intensitat i l’impacte social de la que s’està esdevenint actualment. A mitjan segle XX, el comerç es va començar a desplaçar del Barri Vell cap a zones com el carrer Migdia o Jaume I, coincidint amb la degradació del centre històric i la socialització del vehicle privat. A partir dels anys 90, els governs socialistes de la ciutat van impulsar la revitalització del Barri Vell amb inversions urbanístiques i culturals que van atraure nous comerços i van recuperar el valor de la zona. Entrats al segle XXI, l’obertura de grans superfícies i el centre comercial Espai Gironès (2005) van agreujar la crisi del comerç de barri. I en la darrera dècada, arran del boom turístic i especialment del creixement del cicloturisme a partir del 2014, l’obertura accelerada de negocis orientats al turista —cafeteries, botigues especialitzades, serveis premium— ha substituït comerços tradicionals. En aquest procés, Girona ha perdut serveis de proximitat, s’han encarit els locals i s’ha desplaçat la vida veïnal. És la tercera transformació del comerç a la ciutat marcada per la connexió amb dinàmiques globals de rendibilització urbana, gentrificació comercial i pèrdua d’identitat comunitària que han convertit el comerç en una eina de l’especulació vinculada al turisme.
Entre el 2013 i el 2023, a Catalunya van tancar a la vora d’onze mil comerços. Això va significar la desaparició de l’11,6% dels que existien. Va ser el producte de factors com la jubilació dels propietaris sense relleu, la càrrega de lloguers massa alts que afectaven la rendibilitat del negoci, la inflació o la competència digital. A Girona, zones com la Rambla, el carrer Ballesteries o el carrer Migdia, tres artèries comercials molt consolidades, es van despertar de la pandèmia amb l’arribada de companyies de roba com Furest o especialistes en material ciclista com Velòdrom, que havien substituït botigues amb anys de presència.
«
«En contrast amb la fragilitat del comerç tradicional, el sector cicloturístic ha prosperat amb energia, sobretot al barri vell. Segons les dades que revelaven diversos reportatges al diari Ara i també a la Vanguardia, el 2014 Girona tenia entre set i vuit negocis vinculats al cicloturisme; el 2022 n’hi havia gairebé trenta. La presència d’aquests negocis, moltes vegades vinculats productes d’alta gama, ha transformat el paisatge urbà»
La marca Trek s’ha instal·lat al carrer Nou. FOTO: Girona Ciutat
A Girona, segons un estudi de l’enginyeria plànol.info, gairebé un 14 % dels locals comercials a peu de carrer estan buits (359 de 2.555). En barris com Sant Narcís i Santa Eugènia, la taxa de locals buits supera el 20 % i durant la pandèmia, entre un 15 % i un 20 % dels comerços del centre van abaixar la persiana, segons dades de RBD Consulting. En els últims temps, han desaparegut negocis emblemàtics com la llibreria Can Geli, establerta a la Rambla durant 143 anys i ara substituïda per una joieria; la franquícia d’una marca de roba ciclista italiana es va instal·lar al carrer Nou, allà on hi havia hagut Cal Rei; el restaurant B-12 va haver de marxar de la plaça del vi perquè els propietaris no van voler renovar el contracte de lloguer del local; Mobles J. Nierga, que feia setanta anys que venia mobles i cistells al començament del carrer Albareda, va tancar pel mateix motiu; i al seu costat, a la cantonada de la plaça del vi amb el carrer, la floristeria Flor a Punt, que hi era de lloguer des de 2010, va desaparèixer el 2023 perquè els propietaris es van vendre el local a un fons d‘inversió. Són casos que serveixen d’exemple de com la pressió immobiliària i comercial al centre històric de Girona desemboca en la pèrdua de negocis de proximitat.
En contrast amb aquesta fragilitat, el sector cicloturístic ha prosperat amb energia, sobretot al barri vell. Segons les dades que revelaven diversos reportatges al diari Ara i també a la Vanguardia, el 2014 Girona tenia entre set i vuit negocis vinculats al cicloturisme; el 2022 n’hi havia gairebé trenta. La presència d’aquests negocis, moltes vegades vinculats productes d’alta gama, ha transformat el paisatge urbà. L’exemple de Velodrom Odeon simbolitza una diana de gran visibilitat: l’antic teatre Odeon reformat com a botiga de bicicletes amb servei de lloguer, taller i cafeteria al cor del barri vell, no ha trigat ni tres mesos a ser un punt de visita per ciclistes i visitants, malgrat que la porta és al capdamunt de les escales que fan que no s’hi pugui ni entrar ni sortir amb bicicleta.
Un estudi de la UdG estima que el 2018 ja van arribar a les comarques gironines uns 40.725 ciclo-turistes que gastaven uns 162 euros al dia. Alguns d’aquests visitants són el que s’anomena turistes Premium: paguen estades de fins a quatre mil euros per setmana i porten bicicletes de més de vuit-mil. Més enllà dels preus i els excessos, el ciclisme és un esclat que ha repercutit en el teixit urbà. Els nous locals especialitzats ocupen carrers que abans dominaven els comerços tradicionals i contribueixen, inevitablement a la consolidació d’un procés de gentrificació comercial i la pèrdua de la diversitat de botigues que fins ara aportaven dinamisme i recursos de proximitat als veïns.
La transformació accelerada del teixit comercial ha deixat sense resoldre el dilema entre dinamització econòmica i la preservació de l’essència comunitària de la ciutat. La incomoditat dels veïns és manifesta. Fins al punt que algunes persones han decidit abandonar la ciutat. Alguns testimonis recollits per Girona ciutat que prefereixen no donar el nom, ho expliquen: «Girona abans era una ciutat en què t’hi reconeixies. Naturalment que no coneixies tothom perquè és una ciutat que ha crescut, que ha canviat i és natural que sigui així. Però la sensació d’anonimat i la manera com s’ha deixat fer als qui han volgut fer negoci amb l’arribada de gent de fora ens ha deixat com si fóssim estrangers a casa nostra. Nosaltres he decidit marxar a la Bisbal. Allà, com a mínim, podrem anirem a prendre una copa o a menjar a un restaurant i potser sentirem parlar en anglès, que no és res dolent, però no ens sentirem desplaçats».
«Entenc que hi hagi algú que se senti exclòs. La gent que només parla en anglès ha d’aprendre a parlar català o castellà». Això ho admetia Irene Bou, portaveu d’una associació de negocis ciclistes, en un reportatge de Televisió de Catalunya emès el 2024. En un reportatge publicat al diari Ara, també el 2024, Josep Pastells, comerciant independent del Barri Vell, admetia tant el valor dels ciclistes en l’economia com la seva falta d’integració: «Cada cop és més complicat sentir parlar en català al Barri Vell. És veritat que tots els ciclistes freqüenten les mateixos cafeteries. Però és així perquè els permet contactar amb altres ciclistes.»
Castelli, una de le smarques més reconegudes en l’àmbit de la roba ciclista, ocupa avui el local que havia estat Cal Rei, al carrer Nou. FOTO: Girona Ciutat