por: Girona_AdminPublicada el julio 22, 2025septiembre 5, 2025

Arbres caiguts

La política de gestió de l’arbrat de l’Ajuntament de Girona fa remor. La tala d’arbres a la Devesa, la caiguda d’un plàtan immens i la mort per dessecació d’un castanyer d’índies protegit han causat alarma. Són episodis que tenen el punt àlgid en el rebuig frontal que ha causat la modificació del pla general, per construir el nou Hospital Josep Trueta, que preveu la desaparició d’una part del parc Jordi Vilamitjana i la tala massiva de més de quatre-cents arbres. Encetem una sèrie de dos reportatges amb els quals expliquem com la gestió de l’entorn natural de Girona s’ha convertit en un altre accident del govern municipal. Un cas que amplifica el seu distanciament amb una part cada vegada més significativa de la ciutadania.

Una de les tales més controvertides es va produir el 9 de febrer de 2024 a la Devesa. L’Ajuntament hi va eliminar divuit acàcies (robínies) amb el pretext que estaven malaltes i que el seu mal estat havia incrementat perillosament el risc de trencament si es produïa un episodi de vent fort. La brigada municipal va fer la tala sense cap avís previ, i sense cap informe tècnic accessible, i va provocar una reacció immediata tant del principal grup de l’oposició, el PSC-Girona pel Canvi, com de l’associació Amics del Parc de la Devesa, que van interpretar la tala com una agressió al patrimoni natural de Girona. Al cap d’uns dies, l’Ajuntament va anunciar que substituiria les divuit acàcies per catorze arbres d’espècies autòctones més adaptades a les condicions climàtiques de la ciutat.

Al cap d’un any, el 12 de juny d’aquest 2025, la brigada va talar un castanyer d’Índies, també a la Devesa, que estava protegit pel pla especial de patrimoni. El castanyer estava en una fase molt avançada de dessecació a causa de la sequera. Malgrat la protecció, el castanyer havia suportat la falta d’aigua durant trenta mesos sense ajuda. La tala es va fer seguint criteris tècnics i l’ajuntament va fer saber que es plantejava plantar un altre exemplar allà mateix, si les condicions ho feien possible. Encara no està plantat.

Dos dies després del castanyer d’índies, un plàtan immens es va desplomar al mig de la Devesa. Va caure a la nit i no va causar cap desgràcia més enllà de fer mal als arbres del seu voltant. Segons l’ajuntament, el tronc va cedir per l’estrès hídric intern que li havia causat la sequera. Semblava un arbre amb salut i no havia expressat cap signe d’alarma. De resultes de la caiguda, l’ajuntament va engegar una inspecció preventiva a la Devesa. Santa Bàrbara quan trona.

Hi ha més casos. El març de 2021, al voltant de l’Escola Montjuïc es va fer una tala massiva de 59 pins amb l’aval d’un estudi tècnic encarregat per l’AMPA del centre, que identificava situacions de risc de caiguda per inestabilitat estructural i falta d’ancoratge al sòl. Segons aquest informe, els arbres presentaven inclinacions pronunciades, formes irregulars i no tenien cap alternativa viable de consolidació. L’Ajuntament va adjudicar l’obra a l’empresa Talher SA per un import de 22.979,96 euros. Des d’aquella operació, no consta cap pla de compensació vegetal o de replantació associada a la tala.

Aquestes quatre intervencions són poca cosa al costat de l’eliminació de quatre-cents arbres del parc Jordi Vilamitjana prevista en el pla de desenvolupament del projecte del nou Hospital Josep Trueta. El 20 de juny passat, el ple municipal va aprovar la modificació del pla general que autoritza aquesta operació, però la intervenció encara es troba en fase de planejament urbanístic, està pendent de la tramitació definitiva i de l’execució material. Aquesta modificació respon a les tesis de desenvolupament de Junts, soci minoritari del govern de la ciutat i tercera fora política a les eleccions del 2023, i planteja la construcció de tres-cents cinquanta habitatges. Gairebé un pis per arbre talat. En tot plegat s’hi ensuma una operació privada planificada que aportarà beneficis milionaris, però encara no ha transcendit qui està interessat en fer l’obra.

«El 20 de juny passat, el ple de Girona va aprovar la modificació del pla general que autoritza la construcció del nou Hospital Josep Trueta. Aquesta modificació respon a les tesis de desenvolupament de Junts, soci minoritari del govern de la ciutat i tercera fora política a les eleccions del 2023, que planteja la construcció de tres-cents cinquanta habitatges i la tala de quatre-cents arbres al parc Jordi Vilamitjana. Gairebé un pis per arbre talat. En tot plegat s’hi ensuma una operació privada planificada que aportarà beneficis milionaris, però encara no ha transcendit qui està darrera l’obra»

Els veïns de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla, a l’aixopluc de la plataforma “El parc no es toca”, s’oposen a la modificació urbanística i reclamen que l’ajuntament busqui una alternativa per no sacrificar el parc. Els veïns defensen el parc com un valor essencial de la qualitat de vida dels barris que s’hi aboquen. També indiquen que la permuta dels terrenys per compensar les pèrdues dels propietaris afectats pel projecte de l’hospital amb la qual es justifica l’operació, respon a una idea de desenvolupament minoritària lligada a motius financers i no representa una proposta sostenible per a la comunitat.

L’operació urbanística al parc significarà la pèrdua de més de 5.000 m² de zona verda i la tala de prop de 400 arbres adults que funcionen com a refugi climàtic i que, en el conjunt de parc, tenen una funció de vertebració social. És una tala, la més massiva i severa de la història moderna de Girona, que desafia el compromís institucional amb la preservació del verd urbà en barris densament poblats.

No cal anar gaire lluny per trobar exemples de preservació en aquests entorns, com ara la transformació del barri de Sant Antoni de Barcelona a través del projecte de Superilles, impulsat per l’Ajuntament, que a través d’un programa d’accions que inclou la gestió de l’arbrat amb criteris de sostenibilitat urbana, ha reduït la contaminació atmosfèrica i acústica, ha incrementat l’ús social dels espais públics, i ha contribuït a reforçar la cohesió social i dinamitzar el comerç local.

L’Ajuntament de Girona ha proposat dues alternatives per compensar la pèrdua del Parc Jordi Vilamitjana. Una alternativa és la que ja ha aprovat: la permuta per la construcció de tres-cents cinquanta pisos. És una alternativa comandada per Junts que preveu el trasllat del parc i la restitució dels arbres en una parcel·la amb 51.000 m² que l’allunya dels barris.

L’altra alternativa preveu que la Generalitat aporti els recursos per expropiar els terrenys privats afectats per la construcció de l’hospital, modificar el projecte i conservar el parc sense trasllat ni fragmentació. La Generalitat manté la porta oberta a aquesta possibilitat, que és producte d’un acord amb Comuns, però la decisió final correspon a l’Ajuntament de Girona, que ha de determinar si manté la modificació urbanística aprovada o la modifica.

Normativa municipal

L’Ajuntament de Girona disposa d’una normativa específica per a la gestió de l’arbrat urbà que regula les intervencions públiques, privades i particulars en l’espai públic o en zones subjectes a protecció urbanística o ambiental. La normativa de poda, per exemple, respon a criteris de salut vegetal i de sostenibilitat ambiental i estableix que només es pot executar en l’acompanyament del creixement de l’arbre, l’eliminació de branques seques o perilloses; la millora del pas de vehicles o vianants; i la protecció d’elements urbans com l’enllumenat, la senyalització o les línies elèctriques. No es fan podes amb finalitat estètica ni per evitar la caiguda de fulles.

«L’operació urbanística al parc significarà la pèrdua de més de 5.000 m² de zona verda i la reducció d’un refugi climàtic que fa servei a dos barris: Santa Eugènia i Can Gibert del Pla. És una tala, la més massiva i severa de la història moderna de la ciutat, que desafia el compromís institucional amb la preservació del verd urbà en barris densament poblats»

En relació amb la tala d’arbres, la normativa municipal estableix dos procediments: per fer-ne de fins a tres arbres s’ha de presentar una comunicació prèvia a l’Ajuntament. Per talar-ne més de tres, o si la tala afecta masses arbòries significatives, s’ha de tramitar una llicència específica. En la sol·licitud s’hi ha d’incloure d’una memòria tècnica, plànols, fotografies i un pressupost detallat de l’actuació.

Tot i que no hi ha una ordenança específica sobre l’arbrat, la de convivència ciutadana i altres normatives ambientals de Girona incorporen elements sancionadors relacionats amb la destrucció o la tala no autoritzada. En altres municipis catalans, aquestes infraccions poden comportar multes i l’obligació de restituir els arbres malmesos. A Girona, l’Ajuntament ha impulsat la redacció d’un Pla Director de l’Arbrat Urbà amb una perspectiva a vint anys vista. El pla preveu estratègies de manteniment, plantació, diversificació d’espècies i gestió del risc, però encara està pendent.

Deja una respuesta Cancelar la respuesta