A mesura que es desenvolupà urbanísticament, la carretera N-II va esdevenir un carrer que engolia tot el flux del trànsit sud-nord de la ciutat. Als anys 70, quan Girona ja superava els 50.000 habitants, el carrer Barcelona ja era clarament una via urbana densa, pensada pels cotxes. Aquesta situació es va accentuar als anys vuitanta i noranta, amb l’arribada de grans superfícies comercials i el desenvolupament del polígon del Mas Gri, i el carrer es va consolidar definitivament com a avinguda-carretera.
Avui el carrer Barcelona és el més llarg de Girona amb gairebé dos quilòmetres i mig de longitud i és objecte d’un interès creixent com a peça clau per repensar la ciutat. A mig termini s’hi han plantejat reformes de transició per rebaixar el domini dels cotxes; a mitjà termini s’espera un canvi urbanístic que incorpori habitatges assequibles i connexions entre barris; i a llarg termini és inevitable que la carretera esdevingui una avinguda emblemàtica de mobilitat sostenible, espais públics i serveis. De moment el carrer Barcelona només és un debat que, malgrat les escenificacions, el govern de la ciutat no planteja com un objectiu prioritari. Algunes veus demanen que ho sigui pel seu caràcter d’eix principal, per la necessària reforma de l’entrada sud a Girona i per la urgència de transformar una via congestionada, poc humana i degradada en una avinguda metropolitana que acosti dues parts de la ciutat, el Mas Gri i la plaça marqués de Camps, que avui es miren de lluny.
Han transcendit propostes tècniques, com la reurbanització de la vorera est del carrer, promoguda per l’empresa Tecplan, que plantejava un itinerari accessible per a vianants, un carril bici, la reordenació de la mitjana, el soterrament de serveis i el renovat enllumenat amb tecnologia LED. I també una la transformació que proposava Desarrollos Inmbobiliarios Fluvià SL amb un hotel, cinc blocs de pisos i un parc urbà sobre la via del tren que va durar fins que la promotora va fer fallida el 2010. Avui, les naus que va adquirir per al projecte resten abandonades, profundament degradades i ocupades per persones que hi malviuen. Cap govern municipal, en canvi, no s’ha atrevit a encarar aquesta transformació des d’un punt de vista de creació de ciutat. Ho explicarem en el segon capítol d’aquesta sèrie.
