En algun moment dels dos anys i una mica més de govern municipal a Girona, Lluc Salellas ha qualificat la reforma del carrer Barcelona com el gran projecte de futur de la ciutat. La seva proposta coincideix amb la que va exposar Sílvia Paneque, el 2019, en un article publicat al diari El Punt. La raó de la transformació del carrer Barcelona inclou pacificar el trànsit i convertir-lo en una gran avinguda verda, amb serveis i equipaments i espais verds. Hi ha una mena d’acord tàcit entorn del sentit de la reforma i el pla de govern de l’Ajuntament de Girona que avui comanda Salellas, li dona valor estratègic i proposa acompanyar-la amb un nou equipament cívic i cultural a la zona. Però de moment, a la plaça del Vi tot són paraules.
Hi ha algunes actuacions que faran canviar de manera parcial la fesomia del carrer: la reforma de la plaça d’Espanya, que Adif –l’organisme públic que gestiona les infraestructures ferroviàries a l’Estat- ha cedit a la ciutat per convertir-lo en un vestíbul d’entrada a Girona des de l’estació de tren; i la construcció del nou institut Ermessenda, a la zona de l’antiga fàbrica Simon. Adif aportarà la gran part dels 3,6 milions d’euros que costa la remodelació de la plaça d’Espanya; i la Generalitat assumirà els 7,9 milions que costa el nou centre educatiu.
En conjunt, per ara, el carrer Barcelona concentra algunes intencions més que no pas projectes, amb escales i horitzons temporals diversos, que van des de reformes tècniques de voreres i carrils bici, fins a la construcció d’habitatge assequible i la visió d’una gran avinguda urbana. Totes aquestes idees conflueixen en l’objectiu de transformar l’espai en un nou eix ciutadà i metropolità, capaç de connectar barris, establir noves centralitats urbanes, adaptar la mobilitat a les condicions que reclama la reducció dels gasos contaminants; i projectar Girona cap al futur.