Malgrat tot, alguns esforços han despertat dubtes a la Comissió Europea, que va obrir investigacions sobre possibles ajudes de l’Estat relacionades amb acords de promoció a Girona i Reus. La Comissió Europea va voler avaluar instruments públics i pràctiques; acords de promoció, suport financer, subvencions vinculades a alguns compromisos de places o rutes; accions conjuntes de promoció turística entre el Govern, la Diputació i la Cambra; i negociacions sobre tarifes i condicions amb Aena.
És sabut que Girona té una elevada dependència de Ryanair en termes de percentatge de vols. És una vulnerabilitat estratègica que tindria efecte immediat si l’aerolínia reconfigura les seves bases. Al mateix temps, Girona presenta volums i rutes que la fan potencialment més resistent que altres aeroports més petits. Com sigui, si les retallades de Ryanair esquitxen Girona, la pèrdua de rutes tindrà impacte en economies locals relacionades directament amb el turisme, tal com han documentat alguna anàlisi sobre aeroports afectats per les retallades.
En qualsevol cas, els fets demostren que la consolidació de Girona com a aeroport amb gairebé dos milions de passatgers (2024) va ser el resultat d’acords i polítiques conjuntes entre la Generalitat, les administracions locals, Aena i la mateixa Ryanair. El bon funcionament de l’aeroport té una influència decisiva en el desenvolupament turístic de la demarcació. Amb gairebé dos milions de passatgers anuals i una quarantena de destinacions europees, l’aeroport actua de porta d’entrada per al turisme internacional que alimenta la vitalitat econòmica del territori. La millora de les infraestructures i la qualitat del servei poden contribuir, segons la majoria de les opinions i anàlisi, a diversificar els fluxos de visitants i generar activitat més enllà dels mesos d’estiu. Aquesta cadena de factors afavoriria l’ocupació i la rendibilitat de sectors com l’allotjament, la restauració i els serveis culturals. A més, el reconeixement internacional de l’aeroport, que ha estat premiat per la seva eficiència i per la satisfacció que causa en els usuaris, reforça la imatge de Girona com una destinació competitiva, ben connectada i sostenible.
Tanmateix, aquest impuls positiu també comporta reptes que requereixen una gestió coordinada entre institucions i agents locals. Les connexions terrestres amb la ciutat i la costa, la regulació del creixement turístic, la dependència de companyies de baix cost i l’impacte ambiental associat al trànsit aeri són factors que poden limitar els beneficis d’un aeroport en expansió. El seu èxit, per tant, no s’ha de mesurar només en nombre de passatgers, sinó en la capacitat de generar un model turístic equilibrat, que reforci el teixit econòmic i social sense comprometre la qualitat de vida ni els valors ambientals del territori.
