Terra i aire

L’Aeroport Girona–Costa Brava va registrar el tràfic d’1.998.021 passatgers el 2024. Es recuperava així de la caiguda provocada per la pandèmia i es posicionava com una instal·lació de pes per al turisme i la connectivitat regional al Mediterrani occidental. Les dades oficials d’Aena, l’empresa estatal gestora dels aeroports a tot l’Estat, mostren un increment de trànsit del 25,9% respecte de 2023 i reflecteixen un volum d’operacions i rutes que situen Girona entre els aeroports regionals més actius de Catalunya. 

Ryanair ha anunciat retallades massives que afecten la capacitat operativa dels seus viatges per a l’estiu de 2026, incloent-hi la supressió d’1,2 milions de places en una onada d’ajustaments que pot arribar a una reducció final d’uns 3 milions de places. La companyia vincula aquests ajustaments a l’increment de taxes i costos d’explotació als aeroports espanyols. L’anunci de Ryanair ha inclòs també el tancament complet d’operacions en alguns aeròdroms regionals, com el d’Astúries. 
Girona figura entre els aeroports amb una demanda i una quota de vols més elevada en l’operativa de Ryanair i és una de les places aeroportuàries de la companyia en temporada alta. Aquest volum explica per què Girona podria observar la retallada de Ryanair amb una certa preocupació; però aquesta mateixa circumstància és la que li aporta fortalesa, si es pren la referència que la companyia avalua conservar operacions en aquelles bases amb millors factors de càrrega i rendibilitat. Girona manté una base rendible per Ryanair, amb avions estacionats en certes temporades i rutes amb ocupacions elevades. 
L’evolució de Girona per convertir-se en un aeroport rendible no és un projecte acabat, ni es pot atribuir a un sol factor, ni a l’acció d’un sol agent. D’una banda, els Governs de la Generalitat, han signat i han promogut acords i convenis de foment de rutes i campanyes per atraure operadors, que van ser especialment rellevants a l’onada d’expansió del baix cost en els primers anys del segle XXI. La Diputació i l’Ajuntament de Girona i la Cambra de Comerç, han participat en plans de promoció turística per fer atractiva la connexió aèria; i Aena ha fixat tarifes i condicions d’explotació. Tot plegat ha atret l’interès de companyies i operadors privats per establir rutes i bases en funció de la demanda, els incentius i la rendibilitat comercial.
Avui, el Govern de la Generalitat que presideix Salvador Illa planteja una política aeroportuària integrada que reforça el paper dels aeroports de Girona i Reus dins d’un sistema únic coordinat amb el Josep Tarradellas de Barcelona-el Prat. El pla preveu potenciar Girona i Reus amb connexions europees de curt radi i fer-los capaços d’absorbir part del trànsit i descongestionar Barcelona. L’estratègia s’acompanya amb millores en les connexions ferroviàries convencionals i d’alta velocitat, per enllaçar-les amb l’aeroport de Barcelona, facilitar el flux de passatgers i millorar la competitivitat territorial del sistema aeroportuari català.
El Govern inclou inversions específiques per a Girona i Reus en el pla general d’infraestructures 2025-2050, amb la intenció de modernitzar les instal·lacions i reforçar-ne el paper com a nodes regionals de la xarxa. En conjunt, la Generalitat vol equilibrar el creixement d’El Prat amb el desenvolupament dels aeroports secundaris per garantir una distribució més eficient del trànsit i una major connexió internacional del conjunt de Catalunya.

«És sabut que Girona té una elevada dependència de Ryanair en termes de percentatge de vols. És una vulnerabilitat estratègica que tindria efecte immediat si l’aerolínia reestructurés les seves bases. L’èxit de l’aeroport, per tant, no s’ha de mesurar només en el nombre de passatgers, sinó en la capacitat de generar un model turístic equilibrat, que reforci el teixit econòmic i social sense comprometre la qualitat de vida ni els valors ambientals del territori»

Malgrat tot, alguns esforços han despertat dubtes a la Comissió Europea, que va obrir investigacions sobre possibles ajudes de l’Estat relacionades amb acords de promoció a Girona i Reus. La Comissió Europea va voler avaluar instruments públics i pràctiques;  acords de promoció, suport financer, subvencions vinculades a alguns compromisos de places o rutes; accions conjuntes de promoció turística entre el Govern, la Diputació i la Cambra; i negociacions sobre tarifes i condicions amb Aena.
És sabut que Girona té una elevada dependència de Ryanair en termes de percentatge de vols. És una vulnerabilitat estratègica que tindria efecte immediat si l’aerolínia reconfigura les seves bases. Al mateix temps, Girona presenta volums i rutes que la fan potencialment més resistent que altres aeroports més petits. Com sigui, si les retallades de Ryanair esquitxen Girona, la pèrdua de rutes tindrà impacte en economies locals relacionades directament amb el turisme, tal com han documentat alguna anàlisi sobre aeroports afectats per les retallades. 
En qualsevol cas, els fets demostren que la consolidació de Girona com a aeroport amb gairebé dos milions de passatgers (2024) va ser el resultat d’acords i polítiques conjuntes entre la Generalitat, les administracions locals, Aena i la mateixa Ryanair. El bon funcionament de l’aeroport té una influència decisiva en el desenvolupament turístic de la demarcació. Amb gairebé dos milions de passatgers anuals i una quarantena de destinacions europees, l’aeroport actua de porta d’entrada per al turisme internacional que alimenta la vitalitat econòmica del territori. La millora de les infraestructures i la qualitat del servei poden contribuir, segons la majoria de les opinions i anàlisi, a diversificar els fluxos de visitants i generar activitat més enllà dels mesos d’estiu. Aquesta cadena de factors afavoriria l’ocupació i la rendibilitat de sectors com l’allotjament, la restauració i els serveis culturals. A més, el reconeixement internacional de l’aeroport, que ha estat premiat per la seva eficiència i per la satisfacció que causa en els usuaris, reforça la imatge de Girona com una destinació competitiva, ben connectada i sostenible.
Tanmateix, aquest impuls positiu també comporta reptes que requereixen una gestió coordinada entre institucions i agents locals. Les connexions terrestres amb la ciutat i la costa, la regulació del creixement turístic, la dependència de companyies de baix cost i l’impacte ambiental associat al trànsit aeri són factors que poden limitar els beneficis d’un aeroport en expansió. El seu èxit, per tant, no s’ha de mesurar només en nombre de passatgers, sinó en la capacitat de generar un model turístic equilibrat, que reforci el teixit econòmic i social sense comprometre la qualitat de vida ni els valors ambientals del territori.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *