Girona és una destinació turística que combina gastronomia, ciclisme i patrimoni. Ha esdevingut, també, el lloc de residència d’una colònia d’expats (l’abreviatura del mot anglès expatriate: en català expatriat). Els expats són persones amb una bona posició econòmica o laboral que s’estableixen en ciutats estrangeres amb bons nivells de qualitat de vida. La seva posició econòmica generalment està per sobre de la mitjana local. Arriben a una ciutat pel clima, pel ritme quotidià, pel cost de la vida relativament baix en comparació amb els seus llocs d’origen o per l’estètica urbana. La majoria estan desvinculats del mercat laboral local i consumeixen la ciutat com una experiència: viuen al centre, habiten barris amb caràcter i mantenen una vida social intensa sense les limitacions materials de la població resident.
Tot i que sovint expressen la voluntat d’integrar-se, els expats tendeixen a construir comunitats internacionals que aprofiten una xarxa de serveis adaptats. En aquests entorns hi ha una presència dominant de l’anglès que redueix la necessitat d’arrelament lingüístic i social. Sense buscar-ho explícitament, la seva arribada massiva contribueix a la formació de processos de gentrificació, a l’encariment de l’habitatge i a la transformació del comerç i de la vida quotidiana. El terme expat, en aquest sentit, no és neutre: funciona com una etiqueta amable que amaga una realitat migratòria que pot generar desigualtats de classe i una relació asimètrica amb la ciutat que els acull. Són condicions que es compleixen fil per randa a Girona.
«En l’atmosfera ciclista, han emergit les cafeteries anomenades de cafè d’especialitat, un fenomen que connecta les tendències globals de les grans capitals europees amb el teixit comercial i gastronòmic de Girona. Aquest fenomen està vinculat a l’anomenat third wave coffee movement, un moviment que proposa entendre el cafè com un producte artesanal i cultural»
Inevitablement, aquesta realitat ha transformat el paisatge comercial de Girona, sobretot al barri vell i al Mercadal. És una conseqüència dels hàbits de la colònia d’expats i de la seva relació amb el ciclisme. Aquesta relació ha influït en la crescuda de negocis vinculats a aquest sector i ha estat també el punt de partida de l’aparició d’un circuit d’establiments relacionats amb el cafè. La cafeïna bloqueja els receptors d’adenosina del cervell –la molècula que indica el grau de cansament al cos- i redueix la sensació de fatiga; afavoreix l’ús dels greixos com a font d’energia i ajuda a preservar el glucogen muscular; augmenta la concentració i la capacitat de resposta física. D’acord amb aquestes propietats, doncs, no és estrany que el cafè sigui un producte de consum massiu entre els ciclistes professionals i que els aficionats imitin aquest hàbit.
D’acord amb aquesta lògica, entorn de l’atmosfera ciclista, han emergit amb força les cafeteries anomenades de cafè d’especialitat, un fenomen que connecta les tendències globals de les grans capitals europees amb el teixit comercial i gastronòmic de Girona. Aquest fenomen està vinculat a l’anomenat third wave coffee movement, un moviment que proposa entendre el cafè com un producte artesanal i cultural, no com una beguda estàndard de consum massiu; que defensa la qualitat per sobre de la quantitat, que tracta el cafè de manera similar al vi i que posa l’accent en l’origen i el recorregut del gra, el procés de cultiu, les condicions de producció, el mètode d’elaboració i el ventall aromàtic. Més enllà de la tassa, el third wave coffee ha generat una estètica i una cultura urbana associades a la professionalització del barista, al consum conscient i a uns espais que funcionen com a punts de trobada social, especialment en barris en transformació. El seu origen és als Estats Units, d’allà es va expandir cap a ciutats escandinaves com Copenague o Oslo i va acabar estès a la resta d’Europa. No és un moviment nou a escala internacional, però sí que ho és en ciutats de la mida de Girona.
A Catalunya i la resta de l’Estat, l’arribada del cafè d’especialitat ha estat lenta però constant. Des de 2010, l’obertura de cafeteries especialitzades a Barcelona, Madrid o Donosti ha deixat un rastre creixent de locals que estimulen una nova manera de consumir cafè. És en aquest escenari on se situa Girona. L’aparició del cafè d’especialitat, si bé encara no ha significat un canvi profund, es va introduint a poc a poc en la cultura de consum dels gironins i es va situant com un element més en l’experiència de visitar Girona. A diferència d’altres establiments clarament orientats al turisme, aquestes cafeteries tant donen servei als visitants de pas, com actuen d’espais de trobada per a residents de la ciutat, nouvinguts o gent de tota la vida.
Si s’enfoquen adequadament, els cafès d’especialitat a Girona tenen potencial per generar valor afegit al teixit comercial amb una oferta de productes de qualitat que amplien el registre de recursos vinculats a la reputació local i la innovació gastronòmica. I poden esdevenir punts de connexió cultural, en els quals veïns, nous residents i visitants ocasionals comparteixen una experiència quotidiana al voltant del cafè. Espais com els que apareixen al barri vell, prop del riu o a zones amb alta concentració de comerç i oficines, poden funcionar com a llocs de trobada informal, capaços de generar relacions i afavorir la convivència entre perfils socials i culturals diversos. Entorn d’aquest floriment, és determinant el paper de l’administració municipal en la netedat, la millora i el manteniment de l’entorn urbà, en la promoció de la ciutat i en tot el que fa referència a la garantia de la seguretat a l’espai públic.
