L’estat actual de les antigues naus de la Comexi és el que es perceb a la imatge. Brutícia, trecadissa, abandonament i un impacte visual preocupant. Foto. Y.K.
Història d’un abandonament
Les naus allà on hi havia produit la Comexi, al carrer Barcelona, són un niu de porqueria. Incendis, baralles, marginaitat, brutícia i materials contaminants han generat inseguretat a tot l’entorn. L’ajuntament ha requerit a la propietat que tanqui el recinte però els veïns volen solucions efectives. Són naus que caldrà enderrocar per construir el nou institut Ermessenda. La pilota és a la teulada del govern municipal.
Construccions Mecàniques Xifra, Comexi, és una empresa fundada el 1954 per l’empresari gironí Manel Xifra en un local del carrer Taquígraf Martí, al barri de Vista Alegre, dedicada inicialment a la reparació de maquinària. El 1957 es va traslladar a Santa Eugènia. En aquests anys va desviar l’activitat cap a la indústria de l’embalatge i el 1962 va transferir la producció a una nau nova, al barri de Sant Narcís. El creixement de l’empresa va ser constant fins al punt que el 1978 es va moure a un complex de naus a l’aleshores perifèria de Girona, allà on acabava la trama urbana, de Barcelona, que avui queda entre el xalet Soler i el carrer de la Muga.
El 1978, la fàbrica quedava lluny de Girona. Estava en una zona industrial incipient que va agafar embranzida. Al voltant de Comexi hi van treballar altres empreses molt conegudes a la ciutat, com la fàbrica Simon, que va anar a terra el 2021, o A.D.F., que correspon a les inicials d’Acondicionamiento De Fluidos, registrada el 1.958, especialitzada en el disseny i construcció d’equips i instal·lacions aerotècniques per la indústria. Amb els anys, A.D.F. va desplaçar la seva activitat a la zona del Mas Gri. El 1998 Comexi es va traslladar a Riudellots de la Selva i avui factura 123 milions d’euros l’any.
Les naus de Comexi estan abandonades. El desús i l’exposició a la intempèrie les ha deteriorat i avui són una font de problemes per l’acumulació de deixalles i brutícia; per les activitats no desitjades que s’hi encadenen i, sobretot, perquè s’ha convertit en el refugi de persones i famílies sense recursos que hi ha trobat un sostre. Un sostre precari i miserable, però un sostre al capdavall. Algunes fonts calculen que a les antigues naus de la Comexi hi poden viure unes quaranta persones, algunes de manera permanent i d’altres de forma provisional. Entre aquesta població hi ha persones discretes, d’altres amb conductes invasives i algunes que defensen el jaç que s’hi ha fet. En un altre edifici a tocar d’aquest hi passa tres quarts del mateix.
El deteriorament de les naus de la Comexi té a veure amb les filtracions d’aigua, el desgast dels materials i el pas del temps. A hores d’ara, el danys a l’edifici són estructurals i el complex amenaça ruïna. Qualsevol despreniment pot provocar una desgràcia. Hi ha matalassos arraconats, roba escampada i cadenats en algunes portes. L’impacte visual és preocupant. També hi ha restes d’amiant trencades per terra, altament contaminants i cancerígenes. És una zona insalubre en què l’acumulació de totes aquestes circumstàncies, a més dels incendis que s’hi encenen sovint, genera inseguretat. Els veïns dels edificis de la vora es queixen, d’un quant temps ençà, que aquesta inseguretat és creixent. Hi ha baralles, robatoris pel sistema de l’estrebada i les dones s’han de sentir com alguns ocupants de les naus els escupen grolleries. En els últims temps, els veïns dels blocs de pisos que hi ha just al davant de les naus, a l’altra banda del carrer, han enregistrat imatges de tot el que hi passa i aquestes imatges han circulat a les xarxes.
L’Ajuntament de Girona ha explicat a través d’un comunicat, que ha requerit als propietaris que tanquin els accessos al recinte i que hi facin manteniment. Tota la finca era propietat d’una societat anomenada Desarrollos Immobiliarios Fluvià S.L., que consta en liquidació. Actualment la tutela un administrador. El projecte del nou institut Ermessenda, preveu l’enderroc de les naus i els edificis adjacents per ocupar el solar que en quedarà. De moment, l’abandonament de la Comexi és una oportunitat perduda per la ciutat. No sembla que l’ajuntament en tingui prevista la rehabilitació a curt termini més enllà d’acceptar el nou institut per agrupar-hi els alumnes que avui estudien en dues ubicacions separades per un quilòmetre. Perquè es concreti el nou Ermessenda, l’ajuntament de Girona també s’ha de moure i de moment no s’ha mogut. Des d’alguns sectors s’han apuntat solucions complementàries com la rehabilitació urbana, destinar part de l’àrea per a noves empreses o desenvolupar-hi projectes d’innovació i cultura. De moment, res de tot això no s’ha fet i la muntanya de porqueria va creixent.
