La gent es recorda del Glòria, però ningú no fa escarafalls. És un barri que toca de peus a terra. Al costat de la plaça que toca el carrer de l’illa de la Gomera, hi ha una nevera ajaguda al costat d’una illa de contenidors. També hi ha brutícia escampada a tot volt, algunes bosses de rebuig deixades aquí i enllà i un paquet de cartró que sobresurt enmig d’alguns papers que estan a punt per volar. Seguint el contorn de la plaça, per la part de la sorra, hi ha cinc o sis bancs que s’han enfonsat. Quan la gent s’hi asseu, queda enclotada. Les persones grans no els fan servir perquè els costa d’aixecar-se’n. La plaça té un aspecte més aviat deixat.
Quan travessa el carrer de Formentera, el de la illa de la Gomera fa un corriol entre la façana posterior de l’últim edifici del grup Pont Major i un mur que tanca la part del darrera de l’antiga destil·leria Gerunda. Amb el riu a l’esquena, el corriol arriba fins a una parada d’autobús del passeig Joan Bosco. La paret del pati del darrera de la destil·leria està bombada, a punt de caure. L’ajuntament ha posat unes tanques lligades amb cinta per barrar el pas, però és com si no hi fossin. La gent hi camina anant i tornant. Una veïna que estén la roba a la finestra d’un primer pis, es queixa que el mur cedirà qualsevol dia i que ni l’ajuntament ni els amos no fan res.
Una altra veïna que viu en un altre bloc, explica que d’un temps cap aquí el barri està més brut i assenyala una altra illa de contenidors, a tocar de la zona verda que va cap al riu. Hi ha un sofà abandonat i deixalles de tota mena. A tocar d’aquesta illa de contenidors, a l’ombra d’un bosc de plàtans, hi ha el pavelló del Pont Major. Molt sovint s’emplena de mainada que hi van a beure i a fumar. Sempre fan xivarri i a les hores que hi són molesten els veïns. La senyora que es passeja amb nosaltres també se’n queixa i diu que no són del barri; que algú hi hauria de posar mà i que no costaria res vigilar que la gent es diverteixi sense haver d’alterar la pau dels altres. «Sembla que el Pont Major queda massa lluny de Girona. Aquí no ve mai ningú de l’Ajuntament», es resigna la veïna.
