Una creu de carrer

L’any 2020, l’ajuntament de Junts va reformar el carrer de la Creu. El projecte va incloure la ubicació d’una fila d’aparcaments al mig de la calçada, amb un carril bici de dos sentits en un costat que els separa de la vorera, i una via per als cotxes. La distribució va generar un descontentament general entre els veïns. L’oposició tampoc no hi va estar d’acord. Guanyem, que avui governa amb Junts, ho va qualificar de nyap. El PSC, a través de la seva portaveu Sílvia Paneque, van anunciar que la reforma per arreglar el que s’hi havia construït, seria el primer projecte del seu govern si guanyava les eleccions municipals. El PSC va guanyar les eleccions, Junts va donar l’alcaldia a Guanyem i avui el carrer està igual.
La forma del carrer dificulta l’accés als aparcaments privats; el carril bici redueix la visibilitat per entrar o sortir dels carrers de la banda esquerra; el trànsit es col·lapsa en les hores d’entrada i, sobretot, de sortida de l’escola Masmitjà, a la cruïlla amb el carrer Maragall; els passos de vianants es veuen poc, les voreres no han crescut, la configuració del carrer afecta negativament els comerços i les bicicletes no hi acaben d’entrar. El disseny del carrer no respon a cap necessitat i no ha resolt res.​
L’Ajuntament de Guanyem vol estudiar alternatives per millorar la mobilitat al carrer. De moment ha anunciat intencions: unes jornades de treball amb representants dels veïns, comerciants, l’escola Masmitjà i les entitats per avaluar la reforma; i un pla pilot d’una nova mobilitat que s’aplicarà a l’estiu i sobre el qual no ha donat detalls.
La posició de l’Ajuntament de Girona fa pensar que el posicionament radicalment contrari a la reforma del carrer s’ha aigualit. És un aspecte que es podria relacionar amb la pressió de Junts i la necessitat de moderar els discursos per no alterar la pau de la coalició de Govern, en la qual també hi participa, cada vegada d’una manera més testimonial i marginada, Esquerra Republicana. Com sigui, la realitat del carrer de la Creu genera preocupació per la demora de les solucions, quatre anys després de les obres i gairebé dos després de la presa de possessió de Guanyem i Junts. Hi ha una certa sensació de letargia.
Altres ciutats catalanes han afrontat reformes als seus carrers amb un cert èxit, com ara la del carrer Gran de Sant Andreu, a Barcelona, que ha ampliat l’espai per als vianants, ha significat la creació de zones d’estada i ha pacificat el trànsit. La reforma ha afavorit el comerç de proximitat i la mobilitat sostenible. També hi ha l’exemple de la reconversió del carrer Puigterrà de Dalt, de Manresa, inclòs en un pla de millora de l’espai públic per entregar més espai als vianants.  O la reforma de vint-i-sis carrers de l’Hospitalet de Llobregat per fer-los més segurs i accessibles i fomentar la mobilitat a peu i estimular la utilització de l’espai públic.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *