La matinada del 6 al 7 de febrer els veïns de Torre Gironella es van despertar perquè hi havia rebombori als carrers. Se sentien corredisses i tot d’una es van alçar flames a dins d’un cotxe que estava aparcat a l’entrada del barri, a tocar de la zona verda que s’aboca al vessant que cau al paratge de l’ermita del Calvari. L’amo del cotxe, que dormia a cinquanta metres del foc, va sortir al balco i va veure de seguida que era el seu. Un altre veí, que encara veia l’incendi de més a prop, va sortir de seguida amb una mànega per apagar les flames, però estava tot perdut. Un tros més amunt hi havia un altre cotxe encès i a tot el barri, sobretot a les parets de les cases de la gent de tota la vida, hi havia pintades que els amenaçaven.
L’endemà al matí, l’amo del cotxe cremat a l‘entrada del barri, se’l mirava i amb la cara pagava. El tenia a tot risc, però era nou de trinca i la professó li anava per dins. A dalt a la plaça, un altre veí netejava les pintades que li havien fet al cotxe; un de més avall fregava la façana per fer marxar els insults que li havien escrit i la presidenta de l’Associació de veïns no se’n sabia avenir. Un senyor gran preocupat que havia sortit de casa per veure el panorama, deia que si la policia no s’hagués aproximat al barri tot allò no hauria passat.
El dia 4 de febrer, els Mossos d’Esquadra van entrar quatre cases i va trobar 600 plantes, tres quilos de cabdells, 400 esqueixos i tot l’instrumental per mantenir una plantació. També van descobrir que a les quatre cases hi havia la llum punxada. Se’n van emportar tres persones detingudes i en van denunciar dues més. Al cap de tres dies d’això va passar la ràtzia dels cotxes i les pintades amb insults, amenaces i acusacions. En algunes parets es beneïa la venta de droga i el robatori d’electricitat. La por del senyor gran venia d’aquí. Al barri se sabia que tot això passava, però tothom callava per no tenir problemes.
A Torre Gironella hi ha talls de llum sovint. El transformador és del 1961. Es a l’aire lliure, al costat d’un parc infantil. Serveix a 169 domicilis i el 2019 la companyia Endesa el va mig reformar per agafar la corrent de la línia de les Gavarres. La reforma no va arreglar gaire res i encara avui el corrent de l’enllumenat públic i el de es cases circula pel mateix canal, el cablejat fa petites explosions de tant en tant per la sobrecàrrega i ve just que el sistema aguanti amb tots els llums encesos. L’electricitat punxada de les plantacions ha empitjorat el problema.
El barri va néixer de la immigració, als anys cinquanta del segle XX, en un turó fora muralla, al flanc est de Girona colonitzat per gent desnonada del pla de reforma de l’antic hospital de Santa Caterina i els immigrants que havien arribat massivament d’Andalusia. Al principi tot eren barraques, fins que en el període de l’alcalde Ignasi de Ribot i de Batlle (1972-1979), l’Ajuntament va posar el material i els veïns la mà d’obra per construir cases. Sense planificació, la muntanya va esdevenir una mena de laberint en que s’aprofitava tot l’espai amb grans pendents, revolts forçats i carrers amb escales. Avui és un barri tranquil, de cases ajustades i amb qualitat de vida, que s’aboca a Girona per darrera de la Universitat.
D’un temps cap aquí, a Torre Gironella s’hi han instal·lat veïns vinguts d’altres zones de Girona i persones de fora del país. En general la gent està contenta de viure-hi i no troben inconvenients en el veïnatge amb els barris deprimits de la part est de la ciutat. Hi estan bé, però es queixen dels talls de llum. En general, tenen la sensació que l’ajuntament se’ls mira de lluny i que n’hauria d’estar més pendent perquè convindria fer manteniment a la pista de bàsquet de sobre del camí de les creus; calçar els embornals que dificulten el pas; atorgar un distintiu als vehicles domiciliats al barri, per evitar que s’empleni de cotxes de persones que van al Campus Universitari del Barri Vell; i fer la neteja de les conseqüències de la recollida porta a porta o requerir als propietaris que la facin.
Queden més coses per arreglar. Com ara la vorera del camí que va de les Pedreres fins a la part de dalt del barri per la pujada de la Torre d’Alfons XII. Els veïns la reclamen de fa temps i parlen de 400.000 euros que s’hi havien d’invertir d’uns pressupostos participats de l’Ajuntament, que haurien d’incloure la instal·lació d’enllumenat. La vorera facilitaria l’accés caminant a la part de dalt del barri i, sobretot, serviria per deixar-hi passar persones que s’han de moure amb cadira de rodes i amb caminadors. De moment, no hi ha res de tot això en marxa i en el ple del mes de gener, un grup de veïns es va presentar a l’ajuntament per reclamar que els solucionin, com a mínim, les molèsties dels talls de llum.